Entrevista YOTELE

Sandra Golpe: «No podem tolerar un cartell com el de VOX ni que Podem assenyali periodistes»

La periodista fa balanç de la seva trajectòria en l’edició de sobretaula d’‘Antena 3 Notícies’, on va aterrar el setembre de 2017

Sandra Golpe: «No podem tolerar un cartell com el de VOX ni que Podem assenyali periodistes»
4
Es llegeix en minuts
Ricky García
Ricky García

Director de Yotele.

Especialista en Televisió

ver +

Els informatius d’Antena 3, capitanejats per Santiago González, han sumat a l’abril tres anys i nou mesos de lideratge d’audiència contundent i ininterromput. Un domini que va començar quan Sandra Golpe es va posar al capdavant de l’edició de sobretaula, el setembre del 2017. La periodista fa balanç de la dolça etapa professional que passa.

A l’abril compleixes 39 mesos com a líder dels informatius de sobretaula. ¿T’has acostumat a l’èxit?

Quan portes diversos anys en un lloc rellevant, pots caure en la temptació de relaxar-te una mica. I no ha de ser així, perquè l’espectador es mereix l’excel·lència cada dia. Et mentiria si et digués que no em pico si un dia baixem, però tenim la fortuna que el públic ens continua elegint de manera majoritària.

¿Recordes com van ser els primers dies en què vas començar a dirigir i presentar l’informatiu de sobretaula en solitari?

Érem els últims de la taula. Fèiem un 14% i actualment gairebé arribem al 23%. M’he arruïnat de portar pastissos, tapes i altres coses per celebrar cada meta aconseguida.

 Sembla que heu aconseguit generar un hàbit en l’espectador...

La marca ha guanyat prestigi i, quan passa alguna cosa, l’espectador es queda amb Antena 3 Noticias. És un dels orgulls més grans que es pot tenir, la nostra medalla d’equip.

Amb el teu informatiu, s’ha produït una evolució del format tradicional, amb més dinamisme i participació del seu equip en pantalla. 

Intento donar-los lloc en pantalla a tots. Jo soc el fil conductor però dono protagonisme als meus companys que volen fer imatge. Això els motiva, és una manera de fer equip i, a més, s’ho mereixen.

La competència us mira de reüll, pel que fa a l’estètica i el format...

Això és un orgull. Nosaltres mirem el que fan els altres perquè sempre tenen bones idees i mai has de perdre de vista el que fan, fins i tot quan vas per davant.

¿En què es diferencia el teu informatiu del de Vicente Vallés?

A les tres de la tarda la informació està succeint. Hi ha rodes de premsa i multitud de coses que estan passant en aquell moment en directe o van passar i en coneixerem la resposta. La idea és fer un informatiu més dinàmic i fresc amb més punts de directe en què no trobaràs l’opinió. La nit convida a més la reflexió.

Possiblement, Vicente Vallés sigui el periodista més assenyalat en els últims mesos...

Que deliberadament es vagi per certs comunicadors perquè la seva manera d’interpretar l’actualitat no sigui la teva em sembla feixisme. L’antifeixista no és el que llança llambordes en un míting o atempta contra la llibertat d’expressió. Això és una altra cosa.

Als informatius es continua donant diàriament el nombre de contagiats i morts per coronavirus, però sembla que ja no sorprèn... 

És així i em fa pena. Hem interioritzat aquesta realitat però hi continua havent milers de famílies patint, no ho podem oblidar.

¿Creus que es podrien haver fet millor les coses quant a la gestió de la pandèmia? 

Hi ha una confusió generalitzada que comença a la UE. Crec que ho podien haver fet millor. I la gestió governamental no hi ha ajudat, ha generat fatiga pandèmica i fàstic de la població respecte als seus polítics.

¿Com has viscut aquesta campanya electoral a la Comunitat de Madrid?

La recordarem com la campanya de les bales, les amenaces i la polarització. Hem vist pedrades en mítings, cartells incorrectes com el de Vox i, de nou, vídeos de Podem assenyalant periodistes que no es poden tolerar. I tot ho hem explicat. No m’estranya la desafecció ciutadana cap als polítics. En aquesta campanya s’han creuat línies vermelles.

¿Acceptaries fer el salt a la política si t’ho proposessin?

El meu pare em deia de petita que seria presidenta del Govern. Ara l’hi diu al meu fill. No em veig de cap manera, però el cert és que necessitem altres polítics. Em fa enveja Alemanya, perquè davant una situació de crisi, partits de tot signe polític s’uneixen i es posen d’acord en l’essencial. Hi ha molts països civilitzats que tenen governs de coalició d’esquerra i dreta. Aquí sembla que estem mirant de reüll la Guerra Civil i la memòria històrica. Espanya també es mereix un consens polític.

¿Et veus jubilant-te presentant informatius?

Exemples com el de Matías Prats i Ana Blanco deuen estar comptats amb els dits de la mà en el futur. Tant de bo em pugui jubilar amb plenitud com li passarà a Matías Prats i fent un treball en primera línia.

¿I la possibilitat de fer el salt a l’entreteniment?

Com que una no sap mai el que li passarà, no m’atreveixo ni a pensar-ho. Un dels meus reptes és disfrutar del present. Visc amb una filosofia de fer les coses al millor possible perquè soc molt perfeccionista i estic tota l’estona amb estrès perquè el treball en equip surti bé. És cert que tinc altres inquietuds perquè no em veig jubilant-me fent les notícies. M’agradaria fer altres coses, però no sé en quin moment. Ara mateix soc una privilegiada i espero continuar vivint d’això allà on sigui, continuar aprenent i passant-m’ho bé amb la feina. 

Notícies relacionades

¿Segueixes algun programa de la competència en especial?

Jo ho segueixo tot. Fins i tot les revistes del cor. En veig una d’autonòmica com pot ser Telemadrid i també Ana Rosa Quintana, Risto Mejide o Joaquín Prat i Mónica Sanz a ‘Cuatro al día’, per citar-ne alguns exemples.