Entrevista YOTELE

Leonor Watling i Rafael Novoa ens donen les claus de ‘La templanza’: «María Dueñas ens ha donat molta llibertat»

Parlem amb els actors sobre l’estrena de la nova sèrie original espanyola de Prime Vídeo

Leonor Watling i Rafael Novoa ens donen les claus de ‘La templanza’: «María Dueñas ens ha donat molta llibertat»
3
Es llegeix en minuts

Prime Video es vesteix d’estrena per llançar aquest divendres ‘La templanza’, una de les seves ficcions espanyoles més ambicioses de la plataforma. Leonor Watling i Rafael Novoa són els protagonistes d’aquesta adaptació del llibre homònim de María Dueñas, que narra la història de Soledad Montalvo i Mauro Larrea, dos desconeguts amb uns destins que es creuaran a la segona meitat del segle XIX i faran que les seves vides canviïn per sempre. YOTELE parla amb els actors sobre els seus personatges a ‘La templanza’, entre altres assumptes relacionats amb la sèrie.

¿Què veurem a partir d’aquest divendres a ‘La templanza’, la nova sèrie original espanyola de Prime Video?

Leonor Watling: Veurem l’adaptació de la novel·la de María Dueñas, que també hi ha participat, i que explica la història de Mauro Larrea i Soledad Montalvo. És preciosa de veure.

Rafael Novoa: Trobareu una exquisitat de producció en la qual trobaran diferents localitzacions, vestuaris meravellosos, un grup de talent espectacular, una direcció impecable... De tot el que jo et puc parlar de ‘La templanza’, te n’explicaré flors i meravelles, i no és només perquè nosaltres siguem allà. Realment és meravellosa, aquesta producció. Sentia que mentre anava realitzant aquest rodatge, estava més compromès amb el que estava fent perquè es veia l’amor i la passió absolutament de tot l’equip. Té tots els ingredients per asseure’s en un bon sofà i disfrutar aquesta sèrie.

 ¿Com definiríeu Soledad Montalvo i Mauro Larrea, els vostres personatges en ‘La templanza’? 

L.W.: Crec que la Soledad és una dona alegre que no sap com de forta és. Per circumstàncies de la vida ha de fer una cosa que no li passava pel cap després que se li ensorressin tots els fonaments que pensava que eren sòlids. S’ha de posar dempeus davant d’això i ha de fer-se càrrec de la seva família i dels negocis del seu marit, una cosa que aconsegueix, coneixent Mauro Larrea [Rafael Novoa] en un camí amb alguna ensopegada.

A partir d’allà, se li desordena tot. A ella la mou l’amor. Té molt clar el que ha de fer per l’amor els seus fills, a la seva terra, al seu patrimoni, però, al mig de tot això, li passa el camió d’enamorar-se.

R.F.: En el cas del Mauro, és un apassionat del que sempre ha fet, pels seus principis i per la seva temperància per seguir endavant i no deixar-se doblegar per cap inconvenient radical. Ha tingut molts revessos en la seva vida, però és un personatge que inspira i genera identificació fins i tot al segle XXI. Serveix molt bé per a l’actualitat.

Com actors, ¿quin ha sigut el vostre principal repte davant aquest projecte anomenat ‘La templanza’? 

L.W.: Estar a l’altura de tot l’equip de producció, direcció, art, vestuari... Deixar treballar els que estan fent el complicat i, una vegada que ja està tot el difícil, arribar a temps i interpretar-ho amb el carinyo amb el que està fet tot i amb tot aquests decorats i vestuaris que et faciliten molt entrar en aquesta ficció.

R.N.: El compromís que adquireixes amb la producció des de l’inici s’origina si estàs en un lloc exquisit amb talent, professionalitat i ganes. ¿Què més pots demanar? Si has d’esperar o adaptar-t’hi, t’esperes o t’hi adaptes. Es tracta de disfrutar, però això passa molt quan estàs realment compromès, una cosa que en el resultat es veu.

 ¿Heu tingut en compte el llibre de María Dueña a l’hora de construir els vostres personatges?

Notícies relacionades

R.N.: Sí. Per a mi va ser essencial. Quan buscava informació més detallada del personatge, em vaig devorar el llibre de principi a final. Des d’un inici tens una perfecta claredat de com és Mauro perquè hi ha una descripció meravellosa. Tot era allà. Va ser la meva guia.

L.W.: Està molt detallat i et dona la informació que necessites com a actor. Tot el treball de camp ja era a la novel·la. No hi vaig trobar res nou, però, al seu torn, María Dueñas ens dona molta llibertat. Menys en les veus en off, que estan més basades en el text, ella ens dona molta llibertat en els diàlegs per portar-los a un lloc més orgànics. Tenia tot: tenia el bo i no tenia res de dolent.