Beatriz Montañez torna a ‘El intermedio’ per parlar de la seva nova vida: «He arribat a estar 27 dies sense dutxar-me»

Després que el seu testimoni es fes viral, Beatriz Montañez va tornar ahir a la nit a ‘El intermedio’, programa del qual va ser copresentadora amb el Gran Wyoming durant els cinc primers anys del format. En concret, va ser Thais Villas la que es va retrobar amb la seva excompanya, amb qui va parlar de la seva nova vida aïllada al camp i gastant al voltant de 150 euros al mes en menjar per mantenir-se.

Montañez va explicar a Villas que va sentir «la necessitat de parar i pensar cap a on vaig», i per això va decidir retirar-se en soledat a la muntanya: «Volia provar, esbrinar sobre mi mateixa. Havia de ser conscient de les meves carències, parar per pensar què era el que realment volia. I he trobat més del que buscava».

La periodista va donar detalls sobre la seva vida «assilvestrada», com la va definir Thais: «He arribat a estar 27 dies sense dutxar-me. És boníssim. Tanta aigua i detergent acaba per deteriorar les capes greixoses que protegeixen la pell».

Notícies relacionades

El fenomen Montoya arriba a la Selectivitat: apareix a l'examen d'anglès

RTVE pren mesures amb 'La familia de la tele': separa Aitor Albizua i Inés Hernand de María Patiño i elimina el cor d'un dels seus blocs

D’altra banda, Montañez va explicar la seva rutina «militar»: «Em llevo sobre dos quarts de vuit del matí. Medito durant una hora i mitja. Després esmorzo, llegeixo els diaris, que trigo una altra hora i mitja. Arreglo la casa, netejo, escombro... Les coses normals que fa l’ésser humà. I després tallo llenya. Preparo les xemeneies, les arreglo. M’assec a dinar i després em poso a escriure fins a les onze de la nit». A més, va revelar que no té rellotge: «A Niadela no hi ha rellotges, el temps té el seu propi ritme».

Thais Villas també li va preguntar si s’ha arribat a recuperar de la mort del seu pare quan era només una nena: «Cal explicar les coses, als amics, a la família, com et sents. Cal obrir-se, perquè la paraula és guaridora», va expressar, i va afegir: «La meva necessitat era reconèixer la seva mort i que havia estat durant molts anys guardant aquest secret, fins als 13 o 14, que vaig ser capaç d’assimilar psicològicament la mort del meu pare. Els comiats són molt importants».