Pablo Chiapella: «Vaig acceptar presentar 'El brivón' per la insistència de Mediaset»

Les tardes de Cuatro tornen a canviar des d’aquest mateix dilluns amb l’estrena d’‘El bribón’,el nou concurs presentat per Pablo Chiapella que començarà a partir de les 19.30 hores, després que Joaquín Prat agafi les regnes del renovat ‘Cuatro al día’.

YOTELE ha xerrat amb Chiapella, que es posa al capdavant d’un format de preguntes i respostes en què haurà de temptar els aspirants. I és que, tal com ell mateix ens explica, en aquest cas la figura del presentador no és una ajuda, sinó tot el contrari. «He de ser una mica cabró», reconeix el presentador en l’entrevista sota aquestes línies. 

¿Què veurem a ‘El bribón’ a partir d’aquest dilluns?

És un concurs en què tres parelles intentaran esforçar-se i demostraran els seus coneixements, la seva habilitat, la seva intuïció i la seva bona sort per intentar treure’m diàriament 70.000 euros. El que passa és que allà hi soc jo per complicar la cosa. En aquest cas, la figura del presentador no és una ajuda. Per això el títol d’‘El bribón’. Ells van acumulant diners, però hi ha una última fase en què jo intento fer-los l’embolic per millorar el premi o evitar que se l’emportin. Hi ha un joc amb ells en què he de ser una mica cabró. 

¿Com serà la mecànica del programa?

Hi ha tres parelles, una és la de supercampions, que són els concursants que van guanyar l’anterior programa. Els finalistes del dia anterior i una nova parella juguen una primera ronda de preguntes i respostes, en la qual és essencial tenir coneixements socials i de cultura general. Els guanyadors d’aquesta ronda juguen amb els supercampions a ‘Las siete tesis’, una prova molt de raonar i en què acumulen 10.000 euros per resposta encertada, però has d’encertar l’última perquè, si no, pots quedar-ta a zero. 

En la fase final, fiquem les xifres de la quantitat acumulada en unes boles amb un ‘bribón’, un element que talla el número. Allà els faig l’embolic dient-los si volen canviar les boles o si se n’oblidarien per diners perquè guanyin o perdin diners. Ells tenen la incertesa de si és veritat o mentida el que dic. 

¿Què és el que més et va convèncer per dir que sí a aquest programa?

Em va convèncer la insistència de l’equip de Mediaset. Tant Paolo Vasile en el seu moment com Manuel Villanueva. Els que manen em veien al lloc i consideraven que ho havia de fer. De fet, tenia una actitud bastant prudent. Un altre hauria pogut dir que sí i tirar endavant, però jo sempre els preguntava si estaven segurs del que feien. Va ser tanta la confiança que em van mostrar que vaig dir: «¿Per què no?». Si ells ho consideren, que són els que en saben, deu ser que és el moment. 

Amb les dades de les tardes de Cuatro, ¿suposa un repte portar un concurs a aquesta franja?

Entenc que això és una aposta de Mediaset per intentar recuperar les tardes. És una responsabilitat, però jo l’assumeixo fent el programa el millor possible amb el material que tinc entre les mans. Intento no pensar gaire en el que l’audiència decideixi o si és un revulsiu, perquè l’únic que faria és crear-me malsons. Penso a viure el moment, a ser allà, fer-ho passar bé als concursants i als espectadors. Després ja prendran ells una decisió. Sí que és veritat que preferiria anar a una franja consolidada. Podríem dir que partim una mica des de zero. A veure què passa. Això de la tele ja sabem com va.

¿Quants programes heu gravat?

Hem gravat unes 30 entregues. 

¿T’ha coincidit amb les gravacions de ‘La que se avecina’?

De moment no, perquè a la sèrie començarem els nous capítols al gener i amb el concurs, en principi, gravarem fins al desembre. Per tant, no es trepitjaran, però si les coses canvien potser sí que arriba un moment en què han de compartir-me. 

Fa poc també et vam veure a ‘El paisano’, ¿com ha sigut per a tu fer el salt d’actor a presentador?

Ha anat molt bé. Crec que gran part d’aquesta iniciativa de Mediaset de col·locar-me en entreteniment ve donada perquè vaig fer ‘El paisano’, vaig treure la pota una mica de casa. Al seu dia va ser una aposta molt meditada, perquè jo vaig venir a Madrid per ser actor. Tenia aquella por pròpia del que vol ser una cosa i se li’n creua una altra. Però feia 20 anys que interpretava, continuo tenint projectes com a actor, i vaig pensar que podria obrir una porta que m’aportés noves aventures. Va funcionar i mira, a misses dites et dic que va ser un encert. 

¿Quins records guardes de ‘El paisano’?

En tinc molt bons records, perquè era un programa molt íntim, molt proper, on canviava l’entorn. També era un format molt dur, perquè hi havia molt exterior, estaves tot el dia al carrer. Sortien 10 històries bones, però en feia 50. Era un programa de molta batalla, era un programa dur, però les coses ben fetes, si són fàcils, normalment és que no vas pel bon camí. Vaig aprendre molt i vaig aconseguir el que volia, allunyar-me de la figura d’Amador per mostrar-me com soc jo. 

¿Has pogut veure els nous capítols amb Eva Hache?

Sí, l’Eva és formidable. M’agrada molt com ho fa. En els monòlegs és una professional, cosa que jo no era tant. Jo tenia les meves carències d’actor, ella és còmica de manual i això ho maneja molt bé. 

Ara també arriben els nous capítols de ‘La que se avecina’, ¿què veurem d’Amador en la segona part de l’onzena temporada?

Veureu un home sense control, sense ningú al volant, que continua caient en un pou sense fons... però enamorat. Amador troba l’amor i intenta ser fidel, malgrat comptar amb les limitacions pròpies d’aquest personatge. 

No et preguntaré pel final, ¿però, com t’imagines que acabarà Amador a ‘La que se avecina’?

Jo faria que li caigués un llamp al cap perquè se l’entengués quan parla, que tingués sentiments, que pogués mantenir la feina més d’un dia i mig... M’agradaria que fos una persona normal, que cuidés la seva família, que trobés el seu lloc al món. 

Notícies relacionades

RTVE pren mesures amb 'La familia de la tele': separa Aitor Albizua i Inés Hernand de María Patiño i elimina el cor d'un dels seus blocs

Netflix es veu obligada a paralitzar l’estrena de «Angi: Crim i mentida» per ordre judicial

¿Com creus que ha evolucionat Amador en aquests onze anys?

Jo diria que ha involucionat. Semblava que tenia les coses clares, sabia llegir i comptar i, a poc a poc, s’ha anat convertint en la feristela que és ara. Ha patit una involució molt divertida que s’ha generat durant el transcurs de les temporades.