José María García: «Blanca Fernández Ochoa estava en una situació terrible i no la va ajudar ningú»

Dissabte passat, nombroses personalitats i rostres coneguts van acudir a la capella ardent de Blanca Fernández Ochoa a la localitat madrilenya de Cercedilla per donar-li un últim adeu. Un dels que va voler acomiadar-se de l’esquiadora va ser el periodista esportiu José María García, que es va mostrar visiblement molest i molt crític amb el tracte que havia rebut la medallista olímpica durant els últims temps. 

Tot i que en un primer moment es va mostrar caut, el comunicador va acabar arremetent contra «els dirigents de l’esport espanyol». «La Blanca no era una més, la Blanca és l’única esportista espanyola amb una medalla olímpica en esquí», va recordar García abans de donar més detalls sobre la delicada situació en què es trobava. 

«Ningú sap el que ha passat aquesta noia. No l’ha ajudat ningú, al contrari, els dirigents li han posat traves en el seu camí al no fer-li cas», va assegurar el periodista davant dels micròfons dels diferents mitjans de comunicació. 

García: «La Blanca vivia de vendre armilles»

Notícies relacionades

Netflix sorprèn i estrena una entrevista pòstuma d’Eric Dane gravada poc abans de morir: “Aquesta malaltia està prenent el meu cos lentament, però mai no es quedarà el meu esperit”

Alejandro Sanz s’obre com mai sobre la seva salut mental: «Vaig estar medicat»

José María García també va fer referència a «un altíssim dirigent de l’esport espanyol», el nom del qual va preferir no revelar perquè ja no viu: «Abans de guanyar el bronze va quedar primera en la primera mànega. I entre mànega i mànega, li va traslladar una pressió terrible dient que no podia caure, que havia d’aconseguir una medalla». 

D’altra banda, va explicar que Fernández Ochoa estava vivint «de vendre armilles» i va revelar que fa uns mesos va anar a demanar feina a la Federació d’Esports d’Hivern perquè «estava en una situació terrible». «Aquest matí ha vingut el ministre, la secretària d’estat... Es farà un recinte a Madrid amb el seu nom... seguim igual que fa cent anys, tot quan moren. Cony, ¿per què no ho disfruten en vida?», va lamentar.