La nova producció de vivenda és insuficient per cobrir la demanda

¿Ha purgat el sector de la promoció de vivendes els excessos que van originar un estoc inassumible i una caiguda de preus incomparable? Un sí sense matisos sembla excessiu, però la indústria assegura que el baix nivell de producció actual està en nivells històricament baixos i l'Administració reconeix que hi ha una àmplia demanda insatisfeta a les zones geogràfiques amb més població. La situació conviu amb un estoc de pisos generat en la bombolla immobiliària que és difícilment quantificable perquè no hi ha estadístiques fiables, i que a més costa vendre ara i en el futur.

A les zones geogràfiques amb més demanda, l'oferta disponible -comptant la vivenda nova i l'inconcretable parc de pisos buits- ja és insuficient. «Tant a Barcelona, com en la primera corona metropolitana no hi ha problema per absorbir l'estoc i és necessari fer noves promocions. Però aquesta afirmació no sé si es pot fer per a la resta del territori», va puntualitzar Carles Sala, secretari d'Habitatge de la Generalitat. El Govern de la Generalitat coincideix amb la indústria en la dada que el nivell de producció actual està en mínims històrics

-4.376 visats d'obra nova el 2014, davant d'una mica més de 20.000 vivendes anuals que corresponen a la producció vegetativa a Catalunya-, encara que per primera vegada des del 2006 ha tornat a créixer. També defensa evitar els excessos del passat. «És necessari tornar a promoure, però de forma diferent», va comentar Sala. «Estic en contra d'una nova festa de la construcció. La rehabilitació hauria de ser el 50% de la nova obra», va afegir.

Segons els arquitectes: «La producció ja està molt per sota del que correspon a una economia normalitzada», va comentar Lluís Comerón, degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. El 2014, la producció va ser tan sols de 2,2 milions de metres quadrats. «Fa falta millorar les condicions fiscals -que està en contra de la nova producció- i financeres per tornar a construir», va afegir.

Les dades d'estoc de vivendes: una mica més de 400.000, a Espanya, segons el cens del 2011, han quedat obsoletes. «No crec que siguin reals», va afirmar Sala. Ni tan sols és possible quantificar les vivendes buides dels bancs, de manera que el Govern català confeccionarà un cens per definir el parc bancari, ja que hi ha una confusió evident entre les dades que utilitza la banca i l'Administració. «Algunes entitats financeres i gestores d'actius té cert desordre en la seva comptabilitat», va comentar Sala.

Notícies relacionades

Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat de Barcelona: "La definició de gran tenidor a Catalunya és arbitrària"

Alternatives del tenidor

PRENDRE LA INICIATIVA / La banca no s'equivoca a prendre la iniciativa en zones en què hi ha demanda i sòl acumulat. Són els primers a construir, tant en solitari com amb promotors. «Tenim 1.600 vivendes en marxa en zones com Madrid, Barcelona i Sevilla», va explicar Javier García del Río, director general de negoci de Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell. Algunes d'aquestes promocions estan situades en «platges turístiques de tota la vida, com Benidorm», afegeix Del Río, cosa que implica que fins i tot hi ha demanda de segona residència en zones concretes.

La demanda és selectiva, però també ho és l'oferta. «Quan tens terreny, fins i tot els bancs estan disposats a finançar promocions», va destacar Frederic Crespo, soci de la promotora 501Situ. En realitat, la banca és la clau perquè no es produeixi una altra bombolla immobiliària: «Mentre que no s'obri l'aixeta sense control, no hi haurà problema» va suggerir Sala.