ENERGIA LOCAL

Desgranant Vilawatt: claus per entendre la nova companyia energètica de Viladecans

El subministrament d'electricitat i gas és només una de les potes d'aquesta iniciativa públicoprivada, acabada de constituir i que busca més associats per enlairar-se

La moneda local vinculada a l'estalvi energètic, clau en el projecte, encara s'està covant i genera disparitat d'opinions entre els experts

7m0a8498

7m0a8498 / PEPA ALVAREZ

9
Es llegeix en minuts
Aitana Glasser

Fa una setmana quedava oficialment constituïda Vilawatt, la nova companyia energètica públicoprivada de Viladecans, amb la firma dels 11 primers contractes rubricats pels socis fundadors del’Associcació Ciutadana per a la Transició Energètica, entitat que es formava el mateix dia i a la qual els veïns i comerços s’hauran d’adherir per poder fer-se clients de la companyia.

El projecte neix amb quatre objectius bàsics: subministrar energia –llum i gas– “100% renovable”, oferir assessorament energètic a la ciutadania perquè puguin reduir-ne el consum, finançar la rehabilitació energètica d’edificis per reduir la despesa (“comunitats demorenovades”) i crear una moneda local associada a l’estalvi energètic, que procedirà de l’estalvi que cada client aconsegueixi a la factura i que es podrà gastar en els comerços del municipi.

Vilawatt és, per tant, un projecte que va més enllà de la simple comercialització d’energia, per la qual cosa sembla necessari desgranar les quatre potes d’aquesta iniciativa, finançada per la Unió Europea a través de la Urban Innovative Action i escollida entre 378 propostes més de tot Europa, tenint en compte que, tot i que hi ha exemples propers com el de Barcelona Energia, la particularitat del projecte el fa, al seu torn, difícil d’entendre.

Compra agregada d’energia

El principal eix del projecte Vilawatt és el subministrament d’energia, per a la qual cosa s’ha creat un consorci (associació) format per entitats públiques i privades. Entre les primeres, es troben l’Ajuntament de Viladecans i l’AMB, que es reparteixen en el 90%-10% els drets i obligacions de la companyia, que aniran disminuint conforme entrin nous socis. Entre els segons hi ha tant l’Associació Ciutadana, en representació dels veïns, com les empreses, entitats i comerciants participants de la iniciativa.

La companyia, a diferència de l’operador barceloní, treballa amb una de comercialitzadora privada, Aura Energia –guanyadora de la subhasta pública–, a qui el consorci farà una compra agregada d’energia “verda i renovable”. És a dir, una compra conjunta, a l’engròs, amb la qual cosa “es poden aconseguir preus més econòmics, normalment al voltant d’un 10% més barats”, assenyala Marta García, experta en eficiència energètica i renovables i CEO de l’Associació Ecoserveis

La idea no és nova, assegura; consells comarcals o associacions empresarials de municipis com Rubí també han optat per organitzar-se i comprar energia de manera conjunta. Per això, assenyala García, aquest procés “té cert sentit, perquè es redueixen una mica els costos”, però és insuficient i “no aporta valor afegit si no s’acompanya d’altres mesures”, especialment accions encaminades a l’autoconsum, ja que d’aquesta manera es participa només del procés de compravenda, però “es continua depenent igualment d’unes xarxes de distribució que estan en mans privades”.

Objectiu desitjat: l’autoconsum

En el cas de Viladecans, la missió és acompanyar el desenvolupament d’aquesta companyia d’energia verda amb el foment de l’autoconsum, essencialment a través de la instal·lació de plaques solars. “L’objectiu és produir energia pròpia, tant en les teulades d’edificis municipals –com ja es fa, per exemple, al teatre Atrium– com de particulars, per intentar impulsar la transició energètica en el municipi”, explica el tinent d’alcalde de Mobilitat Urbana, Residus i Medi Natural, Jordi Mazón.

“La creació de Vilawatt està bé com a primer pas, però s’ha de continuar mirant a llarg termini”

Precisament allà arrela, segons Marta García, la gràcia d’un projecte que “si bé és una bona eina de comunicació i aproximació al ciutadà, no pot ser l’única”. Per això, veu amb bons ulls “que l’objectiu final sigui l’autoconsum” i apunta que “com a primer pas, la creació de Vilawatt està bé, però s’ha de continuar mirant a llarg termini”.

De moment, en aquesta primera fase, es començarà per comercialitzar energia a “preus competitius”, apunten des del consorci. L’import que pagarà l’usuari anirà en funció de la seva tarifa energètica actual, tant referent al consum d’energia com de potència. Així, des de l’oficina Vilawatt es farà un estudi de la llar i s’aconsellarà a cada veí la millor tarifa en funció del seu tipus de consum: una altra de les potes –la de l’assessorament– del projecte.

Una moneda local vinculada a l’estalvi

Així, la tarifa de l’usuari s’anirà revisant per ajustar-la al seu consum real, i la diferència entre el que pagava abans i el que pagarà amb Vilawatt, és a dir, l’estalvi que li haurà suposat l’adhesió a la companyia, es repartirà. La meitat d’aquest estalvi econòmic quedarà en mans del consorci, i es dedicarà “a fomentar la instal·lació de plaques solars, a buscar ajuts econòmics tant autonòmics com estatals i europeus i a gestionar Vilawatt”, explica Mazón.

El 50% de l’estalvi  que generi cada veí serà per al consorci; l’altre 50% se li tornarà a Vilawatts

L’altra meitat es tornarà directament al client, però se li reemborsarà cada quatre mesos en forma de Vilawatts, la nova moneda local de Viladecans, que podrà utilitzar als comerços locals que s’adhereixin a la iniciativa. D’aquesta manera, si el client abans pagava 100 euros a la factura i gràcies a l’assessorament de Vilawatt i a l’estalvi per la compra conjunta n’acaba pagant 70, la meitat d’aquest estalvi, 15 euros, es tornarà a Vilawatts.

El consorci, per la seva part, es finançarà amb una part del marge econòmic que es queda la comercialitzadora. “Quan contractes l’energia amb Vilawatt es defineix un any 0, a partir del qual tot l’estalvi energètic que generis, sigui consumint-ne menys, baixant la potència, aïllant bé la casa, etcètera, el 50% se’t tornarà en forma de Vilawatts, i es podrà utilitzar mitjançant una aplicació mòbil –la moneda serà digitial, no física– en els comerços locals associats”, detalla el 6è tinent d’alcaldia, Jordi Mazón.

Els membres fundadors de l’Associació Ciutadana per a la Transició Energètica de Viladecans constitueixen formalment l’entitat, dimarts passat a la seu de Vilawatt / A.G.

La cara i la creu de les monedes complementàries

El naixement de la moneda local és un altre dels grans pilars de la iniciativa viladecanenca, ja que segueix la línia d’altres municipis propers com a Santa Coloma, on des de fa un parell d’anys està en circulació la Grama, o Barcelona, que compta amb el REC des de finals del 2018. Però també hi ha exemples fora de les nostres fronteres, com els de Nantes, Tolosa, París o Bristol, entre d’altres. 

Aquest sistema de pagament alternatiu ha suscitat cert debat, ja que hi ha qui afirma que la seva convivència amb l’euro pot generar algunes dificultats. El mateix Banc d’Espanya es va mostrar reticent a la posada en marxa de la divisa barcelonina, cosa que no va frenar el projecte. ¿Té sentit, per tant, impulsar aquest model en una localitat com Viladecans?

José García Montalvo, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), assegura que la idea de la moneda local “és molt de l’edat mitjana” i “té poc recorregut”avui dia si no té una utilitat concreta, com en el cas de Santa Coloma, on l’Ajuntament es val d’aquesta divisa per pagar una part de les subvencions i ajuts que atorga. En aquest cas, apunta el professor, té lògica, perquè permet controlar en què es gasta un ajut públic.

En el de Viladecans, no obstant, creu que “és més aviat una forma de promoció de la ciutat”, ja que “l’estalvi el tindries igual”, per la qual cosa aquesta quantitat “podries rebre-la en euros o bé, directament, pagar menys”.  “A més –afegeix–, posar en circulació una moneda suposa un cost i té certes dificultats, i encara més si es tracta de monedes digitals, ja que cal controlar-les d’una altra manera”, afegeix Montalvo.

L’expert apunta a les “restriccions” que comporta aplicar aquest projecte en una ciutat de poc més de 66.000 habitants, quan “s’ha posat en marxa en ciutats més grans i tot i així no ha funcionat del tot”. Al contrari, August Corrons, investigador i professor de la UOC i expert en economia social, creu que, si bé per la manera en què s’ha impulsat el projecte pot ser més difícil d’arrencar que en altres ciutats, continua sent viable i pot servir per incentivar tant l’economia com el comerç local.  

Incentivar el comerç local

Segons Corrons, les monedes locals “no són un substitut de l’euro, sinó que el complementen; arriben on l’euro no pot arribar”. Així, assegura, utilitzant aquestes divises es promocionen també certs valors. “Segurament, si ho tornessin en euros, l’usuari aniria a comprar a un altre tipus de comerços o a gran superfícies, que fomenten certs valors de consum: productes més barats, menys respectuosos amb el medi ambient...”, defensa l’economista.

Incentivant l’ús d’una moneda local fomentes també certs valors socials i mediambientals

En canvi “incentivant l’ús d’una moneda local fomentes també certs valors socials i mediambientals”,ja que t’assegures que, almenys una part de l’estalvi de cada família, “que es gastarà igualment”, es quedarà en el municipi. “Per a mi, tenen més avantatges que inconvenients”, recalca l’expert, que defensa que si hi ha crítics amb aquest sistema de pagament és més “per por de perdre el monopoli” dels diners que per pànic d’un descontrol monetari.

“També hi ha altres sistemes, com els vals, els punts o els xecs, que fan aquesta mateixa funció, però d’això no es parla, perquè el que espanta és utilitzar la paraula moneda”, sentencia. No obstant, per a Montalvo, el fet de retornar l’estalvi en forma de moneda local és una manera de “forçar” el consumidor a utilitzar-la en alguna cosa en concret, quan realment la finalitat hauria de ser que s’estalviés aquests diners, simplement.

Oficina d’informació de Vilawatt, al carrer Doctor Reig de Viladecans / ACN 

Rehabilitació d’edificis

Respecte a l’altre 50% de l’estalvi, el que es quedarà el consorci Vilawatt, una part es dedicarà a l’assessorament i a la rehabilitació i renovació d’edificis amb termes energètics i sostenibles. Aquesta iniciativa, que és una altra de les potes del projecte Vilawatt, s’ha impulsat en una primera fase en la Montserratina, la Riera i la Unió, on s’ha dut a terme la rehabilitació energètica integral de 60 vivendes.

Notícies relacionades

Aquest projecte, subvencionat per l’Ajuntament amb el recolzament de la Unió Europea, ha suposat la inversiód’1,4 milions d’euros en la reforma energètica de vivendes i locals comercials per millorar-ne el confort i redueir el consum d’energia. A més, aquesta primera fase permetrà fer una anàlisi comparativa entre el que consumien abans els edificis i el que consumiran després, per mostrar la viabilitat del projecte.

Implicació ciutadana

La nova companyia energètica de Viladecans depèn essencialment de la <strong>implicació ciutadana</strong>. Per això, l’Ajuntament ha dut a terme un ampli procés de divulgació i sensibilització ciutadana, a través <strong>d’espais i cursos</strong> dirigits tant a veïns com comerciants, empreses, escoles i professionals, per fer entendre el projecte. <span style="font-size: 1.6rem;">D’aquestes iniciatives han sorgit molts dels socis fundadors de </span><strong style="font-size: 1.6rem;">l’Associació Ciutadana per a la Transició Energètica</strong><span style="font-size: 1.6rem;">, a la qual s’haurà d’adherir qualsevol persona que es vulgui sumar al projecte. Una d’elles va ser <strong>Mónica León</strong>, vocal i dinamitzadora de l’associació, a la qual va entrar a través d’un pla ocupacional de l’Ajuntament de Viladecans, on viu des de fa només uns mesos. “Jo venia de treballar en una gran comercialitzadora com és Iberdrola, i vaig veure que aquí les coses eren diferents”, explica.</span>

Més notícies de Viladecans a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Temes:

Energia