Eric Pastor: "Després de tants anys vaig fer una cosa que podia divulgar"

Hi ha persones que de seguida saben què esperen de la vida, i que amb aquesta claredat dirigeixen els seus actes en una direcció precisa. Aquest adolescent, per exemple. No és gaire gran, 16 anys, però només en termes numèrics, perquè quan un pot dir coses com: «Els últims vuit anys he estat dedicat a» el temps té un altre significat. El temps d'Eric Pastor, sí: té un altre significat. Els últims vuit anys (mitja vida seva, al capdavall) els ha dedicat a perfeccionar-se per començar a ser el que al capdavall vol ser: programador de videojocs.

-¿Little què?

-Little big planet. És un videojoc. El més interessant que té és que ve amb una opció perquè tu hi dissenyis els teus propis nivells.

-I tot això va començar amb el Little big planet, llavors.

-Em va obrir la gana, sí. De fet, aleshores els meus pares em van regalar un ordinador portàtil, i amb ell vaig començar a investigar. Teclejava a internet com fer jocs o programes per fer jocs. Tot remenant per allà vaig trobar l'RPG Maker, que és una cosa que està a mig camí entre el Little big planet i la programació pròpiament de videojocs. Serveix per fer jocs en 2D, a l'estil Pokémon. Coses una mica més elaborades, feia. Però era un principiant, vaja.

-Un principiant, és clar. ¿Quina edat tenia?

-Quan tenia 9... 9, 10 anys.

-¿I ja havia de fer anar codis? ¿Havia de saber de programació, vull dir?

-No, no. Sense codi, només arrossegant icones; com aquells programes per fer webs en què la gent no té per què saber-ne,  de programació. El meu problema és que l'ordinador que tenia era molt dolent, molt limitat. Així que un dia vaig decidir posar-me a treballar. De cangur, fent mudances, repartint publicitat. Tot l'estiu dels meus 13 anys, fins que vaig ajuntar els diners que necessitava.

-Ja estava a l'institut.

-Sí.

-Pel que m'explica, tot això ja li començava a ocupar bastant de temps, ¿oi?

-Tot el temps lliure, o gairebé. Era la meva principal activitat fora de l'escola. A mi mai m'ha agradat sortir de festa; prefereixo estar fent les meves coses. De fet, al començar l'institut em vaig adonar que volia fer això, fer d'això la meva vida, programar videojocs. «Aprendré programació de debò», em vaig dir. Era posar-me un repte. Com un videojoc en la vida real.

-Entesos. I va començar a fer això amb el seu ordinador nou, suposo.

-Sí, vaig començar a investigar llenguatges de programació. Vaig aconseguir un motor gràfic, que per fer un videojoc és fonamental, i vaig començar a fer prototips, 20, 30 prototips, per agafar pràctica. M'hi passava sis, set, vuit hores diàries treballant-hi.

-Acaba de penjar un joc a internet, ¿oi?

-PixelAnimals, sí. És el primer joc complet que faig. Després de tants anys finalment vaig fer una cosa que vaig considerar que podia divulgar. Està penjat a Google Play.

-Bé, és una mena de primer triomf.

-Sí, n'estic orgullós. Però no em puc quedar aquí. Ara estic fent dos jocs més, més elaborats, i tornaré a treballar per poder-me comprar un Apple. Vull deixar de treballar en Android i passar-me a Apple, i per a això necessito un altre ordinador. A Apple la gent hi compra més, i jo necessito començar a vendre. Per seguir avançant he d'aconseguir diners.

-Diners per a…

-Doncs per exemple per contractar algú que em faci els gràfics. Necessito gent que m'ajudi per avançar més ràpid.

Notícies relacionades

eSports, el fenomen que triomfa entre les noves generacions

Microsoft reestructura la compra d’Activision Blizzard a la recerca de l’aprovació dels reguladors

-No es pot dir que dubti gaire.

-Tinc clar el que vull fer i fa anys que treballo per a això.