Aquesta paraula s'utilitza a Catalunya per referir-se a la felicitat i no es coneix a la resta d'Espanya

Existeixen paraules en català que poden semblar estranyes per a qui no estigui familiaritzat amb la llengua. Algunes d'elles, per la seva gran diferència amb l'espanyol, com "finestra" -que significa ventana-; d'altres, pel seu origen no llatí com "matalàs", que ve de l'àrab i que en castellà seria colchón.

No obstant això, hi ha una paraula que els catalans fan servir per expressar felicitat, alegria i qualsevol situació festiva o de celebració. Aquesta compta amb una fonètica més que curiosa i, tot i que té traducció al castellà, aquesta no significa exactament el mateix.

Què vol dir?

El terme del qual parlem és "xerinola", una paraula que, per les seves equis i eles, pot assemblar-se a la fonètica xinesa. En català, la paraula "xerinola" significa "festa, gresca, sarau...".

A més, el diccionari oficial de l'Institut d'Estudis Catalans diu que la paraula s'ha d'acompanyar amb el verb "fer" (hacer).

Tanmateix, és una paraula que cada vegada s'utilitza menys al territori català, ja que l'evolució natural de la llengua fa que algunes paraules quedin en desús. A part d'aquest factor, el català és actualment la llengua habitual de tan sols un 32,6% dels catalans, de manera que les paraules menys utilitzades es perden amb encara més facilitat.

Significat en castellà

La paraula "chirinola" també existeix en espanyol i té el mateix origen que el terme en català, però el seu significat és diferent. Segons el Diccionario de la lengua española, la paraula també té a veure amb una aglomeració de persones, encara que en comptes de tractar-se d'un ambient festiu, significa "reyerta, disputa, discusión...".

Origen de la paraula

L'origen de "xerinola" es dona a la batalla de Cerignola el 1503, un duel que va tenir lloc en aquesta població italiana i va ser clau per al desenllaç de la segona guerra de Nàpols entre tropes franceses i espanyoles.

L'exèrcit espanyol va ser comandat per Gonzalo Fernández de Córdoba, conegut com el Gran Capitán, i es va imposar al camp de batalla.

Diverses fonts asseguren que hi van participar una gran quantitat de soldats catalans, dada que cobra sentit tenint en compte l'adopció del terme a Catalunya.

Notícies relacionades

Aquesta és la ciutat on és estiu tot l’any: té més de 300 dies de sol, una temperatura mitjana de 22 graus i un centre històric de postal

Cinc trucs secrets dels supermercats perquè gastis més diners, segons un dietista

Durant el combat, dos carros carregats de pólvora van explotar, cosa que va causar confusió i por entre les tropes. Però el Gran Capitán va utilitzar la situació per transmetre un missatge d'ànim: "Buen augurio, amigos, estas son las luminarias de la victoria".

Quan l'exèrcit espanyol es va assegurar la victòria, els soldats ho van celebrar amb alegria, d'aquesta manera va néixer l'expressió "fer Cerignola". Posteriorment, la paraula va evolucionar fins a l'actual "xerinola", conservant el significat de festa sorollosa i celebració.