Si tens mal de coll, vigila això

Ja sabem que la posició que adoptem a l’hora d’asseure’ns a la cadira, la postura que escollim per dormir, o fins i tot la manera en què agafem les bosses de comprar, poden influir en els nostres mals d’esquena, però ¿quin paper juga la nostra pròpia personalitat en tot això?

Segons un nou estudi de la Universitat Estatal d’Ohio, l’angoixa mental que provoca la dissonància cognitiva –trobar informació que contradiu la manera de cada persona d’actuar o el que cada persona creu– pot augmentar la pressió sobre el coll i la zona lumbar a l’aixecar i baixar objectes, segons suggereix un nou estudi.

«Es pot estar en bona forma física, però si no es pensa correctament o de manera adequada, o es tenen tots aquests problemes mentals, la columna vertebral no pot funcionar», ha expressat l’autor principal, William Marras.

Més càrrega a les vèrtebres

Concretament, quan es va comunicar als participants en l’estudi que estaven realitzant malament un experiment de descens de precisió al laboratori, després d’haver-los dit inicialment que ho estaven fent bé, els seus moviments es van relacionar amb més càrregues a les vèrtebres del coll i la part baixa de l’esquena. Els resultats van mostrar que com més gran era la puntuació de dissonància cognitiva, major era el grau de càrrega a les parts superior i inferior de la columna vertebral.

Segons els investigadors, aquesta troballa suggereix que la dissonància cognitiva pot ser un factor de risc no identificat fins ara per al mal de coll i lumbar, cosa que podria tenir implicacions per a la prevenció de riscos en el lloc de treball.

Fa dècades que el laboratori de Marras estudia les forces que la vida diària i el treball exerceixen sobre la columna vertebral. Fa uns 20 anys, va descobrir que l’estrès psicològic podia influir en la biomecànica de la columna vertebral, utilitzant un disseny d’estudi que consistia a tenir una discussió falsa amb un estudiant de postgrau davant dels participants en la investigació.

«Vam descobrir que, en determinats tipus de personalitat, les càrregues a la columna vertebral augmentaven fins a un 35 per cent», ha afirmat Marras. «Vam acabar descobrint que, quan un està sotmès a aquest tipus d’estrès psicosocial, el que tendeix a fer és el que anomenem coactivar els músculs del tors. Es crea aquest estira-i-arronsa als músculs perquè sempre estàs tens», ha comentat.

Notícies relacionades

Una cullerada de mel al dia: així canviarà el teu cos si la prens

El motiu pel qual la gent està ficant paper higiènic a la cafetera: «El cafè surt molt més bo»

En aquest estudi, per arribar a aquesta connexió ment-cos, van decidir fixar-se en la manera de pensar de les persones i, amb la dissonància cognitiva, en quan les persones se senten pertorbades pels seus pensaments.

Disset participants en la investigació –nou homes i vuit dones d’entre 19 i 44 anys– van completar tres fases d’un experiment en el qual van col·locar una caixa de pes lleuger dins d’un quadrat sobre una superfície que es movia a esquerra i dreta, a dalt i a baix.