Pastora Soler: «La pandèmia ens ha ensenyat que som més capaços del que creiem»

Pot ser que 25 anys de carrera donin per a molt, o que haver treballat des dels 10 es transformi en un hàndicap perquè, arribats a un punt, la vocació s’escapi entre els dits i deixi pas a la desídia. Però el cert és que són els somnis i l’amor el que mou el món, en aquest cas el de Pastora Soler –o Pilar Sánchez, com la coneixen a casa seva–, que després de presentar el 2019 el seu disc número 12, ‘Sentir’, donar a llum la seva segona filla i viure una pandèmia mundial, torna el 30 d’agost als escenaris amb punt de partida des del teatre romà de Mèrida i amb un format adaptat als temps post-Covid.

Perquè no hi ha res que pugui amb les ganes d’aquesta sevillana que ha passat per diferents i canviants moments de la seva carrera, tant pel que fa a l’estil –va començar amb la ‘copla’– com a l’ànim –el 2014 va anunciar la seva retirada–, però que no ha llançat la tovallola per convertir-se en una de les veus de capçalera del panorama musical espanyol. 

Blas Cantó, Vanesa Martín, Funambulista o Conchita són alguns dels amics que fan el mateix al seu costat a ‘Sentir’, que culminarà la seva gira l’agost del 2021 a Chiclana, i que passarà pels escenaris de Benidorm, Mallorca, Múrcia o Vigo, entre d’altres. 

- ‘Sentir’ és el teu disc número 12, ¿quin és el secret per arribar-hi?

Amb el temps te n’adones que la dificultat és mantenir-se. Sempre he portat la meva carrera amb passos molt curtets, però ja són molts anys. Crec que el secret és ser molt perseverant perquè es passen molts alts i baixos. Has de treballar molt, tenir sempre metes i il·lusions noves i ganes de superar-te. 

- ¿Què has après en aquests 25 anys de carrera?

A saber disfrutar. S’ha de treballar moltíssim, no abaixar mai la guàrdia, voler aconseguir noves metes i disfrutar del camí. Quan comences amb ambició és un error, la meta és el camí per si mateix i cal disfrutar-ho, aprendre de cada projecte i cada cosa que es va fent sense tenir mai pressa, sense ser impacient... El pas dels anys és la finalitat de tot. 

-El teu disc parla de sentiments... ¿si haguessis de triar el més important?

Seria l’amor. Mou el món. 

- ¿Has tingut molts moments de renúncia?

A banda del moment conegut en què vaig dir que ho deixava, sí. En la meva joventut ja vaig tirar la tovallola per primera vegada. La veritat és que han sigut unes quantes vegades. És el que passa quan el teu treball és pur i vocacional i les coses et superen, te n’adones que tot és una indústria, que ets un número, que vals el que vens... L’última vegada que vaig llançar la tovallola se suposa que era per sempre... i aquí estic. 

- Tens unes quantes cançons amb altres artistes, ¿com arriben aquestes col·laboracions?

Les col·laboracions flueixen de manera natural perquè hi ha artistes o compositors que són de capçalera. Per amistat, per exemple, com amb la Vanesa. És una de les meves millors amigues i sempre hi és, em coneix tan bé que em fa cançons a mida. D’altres sorgeixen de manera natural, com amb artistes que admiro i els he demanat un tema o m’arriba per casualitat. En aquest disc canto amb Blas Cantó. Pels anys que fa que ens coneixem i l’admiració mútua, és una cosa que havia de passar. 

- El disc es va presentar l’octubre del 2019, abans de la crisi sanitària, ¿com has viscut el confinament musicalment?

Per a nosaltres està sent molt complicat, gairebé tots estem sense poder arrencar, reinventant-nos amb nous formats, sense saber què passarà... Vaig parar perquè vaig ser mare després de treure’l i quan anava a reprendre-ho tot, va començar això. M’ho vaig prendre de manera diferent perquè tenia un nadó de dos mesos i era una oportunitat de poder disfrutar, però sí que és veritat que es passa malament per la indústria. Ha sigut la primera cosa que ha caigut i serà l’última que es torni a aixecar. Al final, no només pateixes per tu, també per la gent que treballa per tu, per tot el sector, els tècnics, els músics que estan passant gana..., tots estem amb l’afany d’arrencar, hem de remar perquè això s’aixequi per a tota la gent que en viu. Ara hi ha molta incertesa perquè no sabem quan arrencar. En el meu horitzó és fer formats que mai hauria fet. 

- La teva gira comença a l’agost, ¿serà diferent?

Estem treballant a fer concerts amb tres músics i per aforaments de 800 persones –tot i que en permetin més, és el més responsable. Crec que disfrutarem molt d’aquest tipus de gires. Penso que qui vol anar de concert està molt receptiu. Hem passat moments molt difícils i la música ha sigut una arma a què la gent s’ha agafat. Aquests concerts seran més pròxims i ens permetran molts disfrutar de la gent i viceversa. Tindran una màgia diferent.

- La crisi ha posat sobre la taula les necessitats de la cultura. ¿Creus que sobreviurà a la clatellada? ¿Què li demanaries al Govern?

Sembla que la cultura és sempre una cosa secundària, però al final s’ha demostrat que no. Hi ha molta gent que s’hi agafa i els ajuda a sortir de moments complicats. I tot i que és evident que hi ha coses que són més importants, prioritàries, la cultura no és tan secundària.  A mi em dol perquè moltíssimes famílies mengen d’això, s’hauria d’ajudar i potenciar una mica més. Al Govern li demanaria més ajuts, sé que la prioritat és la salut, però ens han d’ajudar a aixecar-nos.

- ¿El confinament t’ha inspirat?

No he compost ni res, tinc projectes d’escriure i coses per fer, però el que al principi semblava que era tenir temps per mi, es va convertir en temps per a les nenes. He estat molt pendent d’elles i sense estones per mi. Quan les meves amigues em deien que veien sèries em feia enveja, jo no he pogut ni llegir. 

- Defineix el teu disc en tres paraules.

Molt de dona, de molt sentiment i de molta veritat. 

- Si haguessis de fer una cançó sobre la situació que estem vivint, ¿com es diria?

Notícies relacionades

El metro de Londres esborra els dibuixos de Banksy en favor de la mascareta

Un milionari tresor pirata, el gran misteri de les Seychelles

A grans trets, tots ens hem sorprès de nosaltres mateixos, hem après que som capaços d’adaptar-nos a tot, hem pogut amb el que semblava impensable. Ha sigut una lliçó de superació, no sé si aquesta és la paraula, però una cosa així... som molt més capaços del que ens creiem en aquestes situacions. 

Segueix l’Extra  a Facebook