'Estimada noia del banyador verd', la carta que commou Facebook

L'estiu ha arribat i amb ell la platja, la piscina, el biquini i, també, potser, complexos que durant l'hivern estaven aparcats.

Com a dona, Jessica Gómez és conscient de tots els maldecaps innecessaris que comporten les inseguretats respecte al físic, i és per això que ha decidit llançar a la xarxa una carta on es dirigeix a una noia estirada a la tovallola del costat, a la mateixa platja on ella sol anar amb els seus fills. 

Li demana a la "noia del banyador verd" que no s'avergonyeixi del seu cos i li doni el valor que mereix. La publicació acumula, fins ara, 70.000 'm'agrada' i 100.000 comparticions.

LA CARTA, ÍNTEGRA

"Estimada noia del banyador verd:

Sóc la dona que és a la tovallola del costat. La que ha vingut amb un nen i una nena.

Primer que res, dir-te que estic passant una estona molt agradable al teu costat i el teu grup d'amics, en aquest trosset de temps en què els nostres espais es toquen i les vostres rialles, la vostra conversa 'transcendental' i la música del vostre equip m'envaeixen l'aire.

¿Saps? He al·lucinat una mica a l'adonar-me que no sé en quin moment de la meva vida he passat de ser allà a ser aquí: de ser la noia a ser "la senyora del costat", de ser la que va amb els amics a ser la que va amb els nens.

Però no t'escric per res d'això. T'escric perquè m'agradaria dir-te que m'he fixat en tu. T'he vist, i no he pogut evitar veure't.

T'he vist ser l'última a treure't la roba.

T'he vist posar-te darrere de tot el grup, dissimuladament, i treure't la samarreta quan creies que ningú et mirava. Però jo t'he vist. No et mirava, però t'he vist.

T'he vist seure a la tovallola en una cuidada postura, tapant el teu ventre amb els braços.

T'he vist posar-te els cabells darrer l'orella ajupint el cap per arribar-hi, potser per no moure els braços de la seva estudiadíssima posició casual.

T'he vist posar-te dreta per anar a banyar-te i empassar saliva nerviosa per haver d'esperar així, dreta, exposada, a la teva amiga, i usar una vegada més els teus braços com a 'pareo' per tapar-te: les teves estries, la teva flacciditat, la teva cel·lulitis.

T'he vista angoixada per no poder tapar-ho tot a la vegada mentre t'anaves allunyant del grup tan dissimuladament com abans ho has fet per treure't la samarreta.

No sé si tenia alguna cosa a veure, en el teu descontentament amb tu mateixa, que l'amiga a qui tu esperaves es deixava anar la seva llarguíssima melena sobre una esquena a la qual només li faltaven unes ales de Victoria’s Secret. I mentrestant tu allà, mirant a terra. Buscant un amagatall en tu mateixa, de tu mateixa.

I m'agradaria poder dir-te tantes coses, estimada noia del banyador verd… Potser perquè jo, abans de ser la dona que ve amb els nens, he estat allà, a la teva tovallola.

M'agradaria poder dir-te que, en realitat, he estat a la teva tovallola i a la de la teva amiga. He sigut tu i he sigut ella. I ara no sóc cap de les dues –o potser sóc totes dues encara que, si pogués fer marxa enrere, triaria simplement disfrutar en lloc de preocupar-me -o vanagloriar-me- per coses com en quin de les dues tovalloles, la seva o la teva, prefereixo estar.

Voldria poder dir-te que he vist que portes un llibre a la bossa, i que qualsevol ventre que ara tingui els teus setze anys perdrà, probablement, la seva finor molt abans que tu perdis el cap.

M'agradaria poder dir-te que tens un preciós somriure, i que és una pena que estiguis tan ocupada a ocultar-te que no et quedi temps per somriure més.

M'agradaria poder dir-te que aquest cos del qual sembles avergonyir-te és bell només per ser jove. ¡Que cony! És bell només per estar viu. Per ser embolcall i transport de qui en realitat ets i poder acompanyar-te en tot el que fas.

M'encantaria dir-te que tant de bo et veiessis amb els ulls d'una dona d'una mica més de trenta perquè potser llavors t'adonaries que mereixes ser molt estimada, fins i tot per tu mateixa.

M'agradaria poder dir-te que la persona que algun dia t'estimi de veritat no estimarà la persona que ets malgrat el teu cos, sinó que adorarà el teu cos: cada corba, cada clotet, cada línia, cada piga. Adorarà el mapa, únic i preciós, que dibuixa el teu cos i, si no ho fa, si no t'estima així, llavors no mereix que l'estimis.

M'agradaria poder dir-te que –creu-me, creu-me, creu-me- ets perfecta com ets: sublim en la teva imperfecció.

Però, ¿què t'he de dir jo, si només sóc la dona del costat?

Encara que, ¿saps què? Que he vingut amb la meva filla. És la del banyador rosa, la que juga al riu i s'està empastifant de sorra. Avui només l'ha preocupat si l'aigua estaria gaire freda.

A tu no et puc dir res, estimada noia del banyador verd…

Però tot, TOT, l'hi diré a ella.

I tot, TOT, l'hi diré al meu fill també.

Perquè així és com tots mereixem ser estimats.

Notícies relacionades

La carta d'una lectora, la peça més viral d'EL PERIÓDICO a Facebook

Carta d'un "negret" a Mariló Montero

I així és com tots hauríem d'estimar."

L'escrit es dirigeix a l'anònima noia del banyador verd, però pot ser d'utilitat per a tots aquells que pateixen inseguretats o per conscienciar els que alimenten els complexos dels altres.