¿Com és el farumfer que ha nascut a València i és gairebé immune al càncer?

El naixement de diversos exemplars de farumfer, una rara espècie originària de l’Àfrica, al Bioparc de València, ha creat una gran expectació per les singulars qualitats que reuneix aquest animal, que sembla tenir les claus de la longevitat. La seva curiosa vida converteix aquesta espècie en una de les més fascinants del planeta.

El Bioparc València ha vist néixer a les seves instal·lacions una llorigada de farumfer (Heterocephalus glaber), un estranyíssim i desconegut mamífer que es comporta com un insecte i és pràcticament immune al càncer i a determinats tipus de dolor.

Aquesta espècie pot canviar de sang freda a calenta, ha desenvolupat quatre dents mòbils, és extraordinàriament longeva i, en vista de la falta d’oxigen, actua com una planta.

Es tracta d’un rosegador d’existència exclusivament subterrània que viu al subsol de les zones àrides de la denominada Banya de l’Àfrica (Somàlia, Etiòpia, Eritrea i Djibouti), ha informat en un comunicat el parc, que ha destacat que «segueixen els naixements d’espècies gairebé extraterrestes» al Bioparc de València.

És l’únic dels mamífers que presenta una forma de vida ‘eusocial’, similar a la d’alguns insectes com formigues o abelles i viu en colònies amb una organitzada divisió del treball i de la cura cooperativa de cries.

Només existeix una femella reproductora, la ‘reina’, i d’un a tres mascles reproductors, mentre que la resta dels individus es reparteixen entre soldats i obrers.

A causa de la seva rellevància des del punt de vista biològic, el Bioparc de València allotja un nombrós grup d’aproximadament 100 individus estructurats en dues colònies completament independents.

Cada una se sol reproduir anualment i aquest estiu ha nascut una nova llorigada de nou cries, que es pot veure fins i tot mamant de la seva progenitora a la zona que recrea la vida subterrània de la sabana, a través de vidres on s’observa l’entramat de túnels i estades que imiten el seu hàbitat original.

La penombra permanent en què viuen ha motivat una peculiar morfologia que crida l’atenció: un cap desproporcionadament gran, ulls i orelles petitíssims, i grans incisius que pot moure en totes les direccions per excavar el dur terreny i una pell rosada que no té pèl ni pannicle adipós.

Estan perfectament adaptades a la vida hipogea (sota terra) i depenent del nivell d’oxigen passen d’homeoterm (sang calenta, com la resta de mamífers) a peciloterm (sang freda, com els rèptils).

Poden resistir 10 minuts sense respirar

Algunes investigacions han demostrat que, en vista de la falta d’oxigen, es comporten com una planta i poden resistir fins a 10 minuts.

Actualment el farumfer és una de les espècies que més interès desperta entre el món científic, amb investigacions centrades en la seva sorprenent longevitat fins a 30 anys, molt superior a altres rosegadors i el mínim desenvolupament de tumors, gràcies a un gen especial, el p16, que impedeix el creixement desordenat de les cèl·lules.

La seva longevitat, excepcionalment llarga entre els rosegadors de la seva mida, es troba entorn dels 29 anys però la seva característica biològica més destacada és que el farumfer, juntament amb alguns altres batièrgids, és una de les dues úniques espècies de mamífers eusocials conegudes, és a dir que posseeix una casta especialitzada únicament en la reproducció, i la resta dels individus de la colònia són estèrils, com passa amb alguns insectes socials tals com les formigues, tèrmits i abelles.

En els seus sistemes de túnels subterranis, cavats pels treballadors, principalment amb els seus grans incisius, posseeixen zones comunes on excreten i es rebolquen per mantenir l’olor comuna de la colònia.

És allà on el contacte amb l’orina de la reina, que es creu que conté feromones especials encara per detectar, manté la resta de les femelles i la majoria dels mascles de la colònia estèrils fins que aquesta mor o desapareix i, conseqüentment, és rellevada quan la seva orina deixa de produir efecte. Només això porta les femelles a lluitar a mort entre si per decidir qui serà la successora.

La reina disposa de vèrtebres especialitzades que la fan més llarga que la resta de les femelles. La part inferior de l’espina dorsal s’allarga després de la seva primera o segona gestació fins a arribar a un terç més de longitud que la de les altres.

La llorigada d’una reina consta d’entre 3 i 12 cries, tot i que és capaç d’allotjar fins a 27 fetus. En una colònia normal, entre un i tres mascles s’aparellen amb la reina mentre la resta d’individus (que oscil·len entre 20 i 300, tant mascles com femelles) adquireixen la funció de treballadors que caven túnels i busquen menjar, de servents que atenen la reina i la seva progènie i de soldats que defensen els túnels d’agressions de serps, guineus, àguiles i mussols.

Alguns estudis han revelat que els farumfer són resistents a presentar càncer espontani i tumorigènesi induïda experimentalment. Recents estudis han demostrat que la resistència al càncer és a causa de l’acumulació d’àcid hialurònic, més complex que el d’humans i ratolins.

A més d’això, el farumfer és l’únic animal amb una pell que té una deficiència del neuropèptid conegut com a substància P, cosa que fa que aquests animals siguin insensibles a determinats tipus de dolor.

Notícies relacionades

L’única raça de gos amb aquesta característica: no borda

Comencen a construir la planta de captura més gran de CO2 directament de l’aire

Aquestes circumstàncies també contribuirien a l’explicació de la seva excepcional longevitat.

Et pot interessar: ¿Sabíeu que existeix una planta africana que viu més de 2.000 anys?