LA DGT planeja estendre el límit de 30 km/h a tots els carrers d'un sol carril d'Espanya

“Que hi hagi un límit de 50 km/h en un carrer d’un carril és una burrada, et surt un nen o un avi i te'l carregues. A 30 km/h, en canvi, només hi ha accidents de xapa. Pots tenir ferits, però no morts”. Amb aquest argument, que sembla incontestable, el director general de Trànsit, Pere Navarro,  ha començat a reactivar la vella idea de la limitar a aquesta velocitat més moderada totes la vies urbanes espanyoles d’un sol carril o de doble sentit amb dos carrils a tot Espanya, després de rebre diverses peticions dels ajuntaments de les principals ciutats espanyoles, com Bilbao, Màlaga, València, Madrid i l’Hospitalet, remesos per carta.

La velocitat màxima en aquests carrers seria de 30 km/h, tot i que els ajuntaments podrien fer les excepcions que consideressin necessàries. L’Ajuntament de Màlaga adverteix en la seva missiva, per exemple, que exceptuaria els carrers classificats com a Xarxa Arterial Urbana i els que connecten diferents barris. També es podrien mantenir a 50 km/h laterals de les vies ràpides o carrers de polígons deshabitats.

La lògica de la mesura

Navarro considera que la baixada del límit equivaldria a “convertir en legal el que ja és real”. Al cap i a la fi, “a molt pocs se’ls acut” transitar a l’actual límit, 50 km/h, per aquest tipus de vies. “I els pocs que ho fan per imprudència” podran ser sancionats.

L’any passat van morir a les ciutats 509 persones, el 82% de les quals estan dins de la categoria de vulnerables (248 motoristes.  131, vianants i 29 ciclistes). Trànsit creu que aquesta sinistra xifra, que es resisteix a baixar des de fa anys, podria reduir-se de manera important. “Un estudi publicat per l’Ajuntament de Barcelona va xifrar en un 40% la reducció del nombre d’accidents de moto experimentats als carrers on s’havia establert la nova numeració”, rememora Navarro.

Com raonen alguns dels municipis que li escriuen, la generalització dels carrers 30 permetrà que les bicicletes puguin circular per molts més carrers, convivint amb els cotxes sense necessitat d’haver de construir carrils específics.

A mitjà termini

 Els terminis en què entraria en vigor el nou límit no estan clars. Navarro ha decidit no incorporar-lo al primer paquet de mesures que entraran en vigor la primera meitat de l’any que ve i que inclouen la reducció de la velocitat de 100 a 90 km/h a les carreteres convencionals i l’augment a 6 dels punts perduts per utilitzar el mòbil mentre es condueix. 

El director general ha volgut abordar primer els temes que afecten la carretera i passar després als més urbans. “Preferim no barrejar temes per no perdre capacitat de comunicació”, adverteix. La seva idea és que la reducció a 30 km/h vagi al costat de la nova regulació dels patinets elèctrics, que es calcula que pot estar llesta abans de l’estiu que ve. I després caldrà donar un temps, que podrien ser de sis o dotze mesos, perquè els ajuntaments canviïn les senyalitzacions.

“A Espanya el trànsit es divideix per la llei estadística 80/20. La que diu que el 20% dels carrers aguanta el 80% del trànsit i el 80% dels carrers porten el 20% del trànsit. Són aquestes les que han de ser a 30 km/h perquè hi puguin conviure el vianant, la bicicleta, la motocicleta i els cotxes”, raona el director general.

Unanimitat

Navarro no creu que la proposta trobi oposició. No en va els ajuntaments que ho han sol·licitat estan presidits per diverses forces polítiques. Màlaga, pel PP; Bilbao, pel PNB; l’Hospitalet, pel PSC i València i Madrid per coalicions avalades per Podem.

Totes són grans urbs que ja han cursat la sol·licitud han pres mesures que van en el mateix sentit, amb un balanç molt positiu, però que necessiten “cobertura” jurídica amb una normativa general, com apunta Enrique Urquijo, director de l’Àrea de Mobilitat i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Bilbao, a la carta remesa a Trànsit. 

Un altre argument contundent abona la necessitat de dur a terme la reforma: els automobilistes que viatgen fora de la seva ciutat no tenen perquè saber quina normativa hi regeix en totes. Al no existir una limitació genèrica, els ajuntaments haurien de senyalitzar la nova limitació a cada cantonada dels carrers afectats. “Un autèntic bosc de senyals”, segons Navarro, inabordable a grans ciutats com, per exemple, Madrid. A la capital d’Espanya des de l’1 de desembre passat ja hi regeix aquest límit, però no s’ha desomplert amb prou feines senyalització.

Notícies relacionades

Han qualificat com a «desfavorable» la meva ITV: ¿quin significat té?

La ITV ho aclareix: aquestes són les faltes lleus que permet

Si s’aprova la nova normativa, tot serà molt més senzill. N’hi haurà prou que s’instal·lin senyals de prohibit a circular a més de 50 km/h a les vies on els ajuntaments decideixin fer una excepció a la norma.

Retard de set anys

El canvi normatiu no seria cap improvisació. Ja figurava a l’esborrany de nou reglament de circulació que Pere Navarro tenia llest a finals del 2011, però no va poder aprovar-se a causa de l’avenç electoral. Durant els sis anys del Govern del PP, hi va haver alguns intents dels responsables de Trànsit de reactivar-lo, però tots van xocar amb les resistències de l’Executiu de Mariano Rajoy, partidari de no prendre cap mesura que pogués incomodar.