Alcaraz crida a l’èpica per jugar la seva final somiada: contra vòmits, rampes i el millor Zverev

Serà la vuitena de la seva carrera a Grand Slam i una de les més desitjades de la seva carrera sens dubte, a la recerca de poder convertir-se aquest proper diumenge en el tennista més jove de la història a alçar-se amb el preuat career Grand Slam. De París a Melbourne sense fallar a una gran final des de fa un any, sent el setè home de l’Era Open a assolir de manera consecutiva quatre finals de Grand Slam.

Al territori maleït per al tennis espanyol, Alcaraz tampoc falla i després de Nadal, l’únic campió, Juan Gisbert, Andres Gimeno i Carlos Moya, serà el cinquè home a buscar alçar la bandera espanyola dalt d’una Rod Laver Arena, que sota el sol abrasador d’aquest divendres el va veure tornar a brillar.

D’inici a final, sabent bregar amb el seu pitjor moment en el partit i en el torneig, però firmant una reacció que va deixar gelat l’alemany. Li va costar a Carlitos bregar amb el potent servei de Zverev en l’inici, però a poc a poc va anar trobant el punt fins a saber donar-li els cops decisius en els moments que més mal li van fer a un Zverev que no va estar còmode en cap moment.

Va saber jugar a la perfecció Alcaraz, que va reservar els seus cops més brillants i el seu joc més vistós a la recerca d’una solvència que va trobar les debilitats del seu rival.

Millora necessària a la sacada

Va començar sense gaire ritme el partit, amb els serveis dominant sense dificultats, amb percentatges molt alts per a tots dos. Una millora que Alcaraz era conscient que s’havia de produir després de la seva dificultat per connectar primers en les rondes anteriors. Va saber fer-ho i va anar prenent la mesura des de la resta, fins a trobar el moment oportú en el novè joc.

Ruptura ideal i primer set a la butxaca, deixant Zverev sense entendre massa bé en quin moment se li havia escapat el ritme del partit.

Tant es va descentrar l’alemany que a un punt va estar de cedir de nou el seu servei en el primer joc del segon set. S’hi va resistir i va saber tornar a centrar-se, colpejant aquesta vegada ell des de la resta.

Reacció màgica

En un vist i no vist, Alcaraz es va veure amb 2-5 avall i el set contra les cordes, però sense dubtar el més mínim es va llançar a buscar la reacció, que va arribar punt a punt per tornar a desencaixar els plans de Zverev, que malgrat patir amb el servei a cada joc des d’aleshores, va poder portar el desenllaç al ‘tie-break’, on de nou, l’espanyol va saber esperar el seu moment.

Servei a servei els punts van anar caient a un costat i l’altre, fins que amb el 6-5 en el marcador del desempat, Alcaraz va donar la urpada definitiva. Va començar a deixar-se anar amb les deixades, fent molt mal a Zverev que patia cada vegada que havia de córrer cap endavant.

La dreta de l’alemany va ser un dia més el seu punt fràgil i d’això es va saber aprofitar a la perfecció un Alcaraz demolidor.

Contra tot

«Batalla mental» li repetia Samu López des de la banqueta una vegada i una altra. I tan mental va haver de ser perquè la calor intensa va acabar afectant. Vomitant entre joc i joc i amb rampes que el van privar de moure’s bé va haver de saber aguantar Alcaraz, en un tercer set que va ser un infern.

A partir del 4-4, el murcià va deixar de poder moure’s i es va adonar Zverev, que reclamava encertadament que les rampes no poden ser tractades. Va mirar de jugar a cop de raqueta Alcaraz, que malgrat demostrar la seva qualitat plantat al mig de la pista no va poder evitar que l’alemany s’apuntés el parcial.

Zverev es va trobar amb una vida extra que va saber aprofitar per allargar el partit i posar encara més en un compromís un Alcaraz que va anar ressorgint a poc a poc a poc. Mantenint la calma i amb el cap fred, el murcià va anar lidiant amb el moment a base de cops precisos i deixades demolidores mentre anava recuperant les cames, tot i que un nou problema se li va posar davant. . Zverev va créixer amb la consecució del tercer set i va treure el seu millor nivell per donar una altra urpada a l’espanyol.

Cop final

En un nou ‘tie-break’ l’alemany va saber neutralitzar l’intercanvi de cops i donar un altre cop a les aspiracions d’Alcaraz, que malgrat no tenir ja rampes visibles, es va veure amb l’obligació de tornar a guanyar un partit que hores abans havia tingut a la seva mà.

Més de quatre hores després tot començava de zero i amb el tancs d’energia en reserva als dos costats, va tornar a ser l’alemany que va donar el cop. Ruptura inicial i tot a la sacada, que va anar resolent torn a torn apagant les intencions d’Alcaraz. Només quedava una solució, l’èpica. Una que bé coneix el murcià.

Notícies relacionades

L’estranya beguda amb què Alcaraz ha alleujat les seves rampes a l’Open d’Austràlia

El Barça pateix una apagada brutal en l’últim quart i sucumbeix contra l’Olympiacos

Del 3-5 al 7-5 per deixar sense paraules ni adjectius la nova gesta. Només ell, només Carlos Alcaraz Garfia podia aixecar aquest partit. I ho va fer. Com al Roland Garros davant Sinner, el murcià es va apoderar del partit quan pitjor ho tenia i va aconseguir deixar Zverev destrossat per dins i per fora.

La final és seva. L’anhelava i la té de la manera més boja possible. Recuperar i tornar a somiar. Ser el més jove de la història a guanyar els quatre grans, a un sol pas.