El futur del rei de la terra
Roland Garros | Rafa Nadal se sorprèn a si mateix
Camí de guanyar el 22è Grand Slam i el 14è Roland Garros, després de vèncer el número 1, Novak Djokovic, i a dos dies de fer 36 anys, Nadal lluita, des de fa temps, amb la decisió més difícil de la seva vida, turmentat per la lesió crònica al peu.
Un lleuger entrenament d’una hora a les pistes del club Jean Bouin. Un dinar amb tot el seu equip i la partida de parxís amb Carles Moyà, Francis Roig i Marc López, els seus entrenadors i amics. La rutina habitual de sempre de Rafael Nadal es va repetir ahir, això sí, amb cara de cansament després de la seva victòria contra Novak Djokovic que li va obrir les portes de la 15a semifinal a Roland Garros, que jugarà demà, dia que fa 36 anys.
¿El seu últim Roland Garros? Ell ho va insinuar per pressionar l’organització de Roland Garros per fer-lo jugar en la jornada nocturna dimarts, però les seves paraules han encès l’alarma d’una retirada que, per qüestió de temps, ha d’arribar en algun moment.
Nadal està vivint aquests últims anys contra el rellotge del temps. És el primer de saber que la seva carrera esportiva té data de caducitat, però també que, mentre el cos aguanti i pugui disfrutar de batalles com la que va viure a la Philippe Chatrier, en un altre partit èpic contra Djokovic, a qui va guanyar 6-2, 4-6, 6-2 i 7-6 (4), les ombres de l’adeu es difuminen. Va ser la seva 110a victòria a Roland Garros, la vuitena a París sobre Djokovic, l’únic que li ha fet tirar la tovallola a París dues vegades (2015 i 2021).
Ni les condicions de la pista, perjudicials per al seu joc, ni el maleït peu esquerre que el turmenta, o els pronòstics que donaven Djokovic com a favorit, van rebaixar l’ambició de Nadal. Al contrari. «Continuo jugant al tennis per nits com aquesta»
¿Sorprès?, li van preguntar després de la seva victòria. «Sí, soc el primer sorprès. Crec que he jugat el millor partit dels quatre últims mesos. O jugava així o me n’anava a casa», deia orgullós.
La felicitació de Djokovic
«Nadal ha demostrat que és un gran campió. El felicito a ell i el seu equip», deia Djokovic, només molest pel recolzament del públic al manacorí i les esbroncades que va rebre. «L’han aixecat en els moments crucials, ajudant-lo a trobar energia», es queixava després del partit.
El tennista serbi no va veure cap problema en el peu de Nadal. El va veure córrer com en els seus millors temps. «No li vaig veure cap problema físic, però no és la primera vegada que dies després d’estar lesionat, Nadal torna en plena forma».
El maleït peu
Tornar a la Philippe Chatrier, poder jugar un any més, ha sigut una injecció d’adrenalina fins i tot més forta per al seu cos que els antiinflamatoris, anestèsies o pocions secretes que li permeten continuar trepitjant una pista.
Tot just fa unes setmanes havia sortit de Roma coix i sense saber si podria anar a Roland Garros. «Jugo per ser feliç, però el dolor et treu la felicitat, i no només per jugar a tennis sinó també per viure. Hi ha massa dies que he de viure amb massa dolor», deia llavors, després de perdre amb Xapovalov al Foro Italico. Nadal, el seu metge Ángel Ruiz Cotorro, present a París, i el seu equip estan fent miracles perquè pugui competir al màxim tot i que cada cop li resulta més complicat.
«El problema és aquí baix [diu, referint-se al peu], però d’això en parlarem després del torneig i ho entendreu una mica tot. Estem fent tot el possible per trobar-hi solucions, però no les tenim. No és moment de donar explicacions», insistia.
Nadal va dia a dia i evita parlar del futur. «No sé què pot passar després d’aquí. Ara puc competir. Després veurem com queda. Ha sigut una victòria molt important que em dona molta energia», destacava.
Nadal és conscient que té data de caducitat, però la retirada és una situació que ha de valorar, si val la pena seguir amb el martiri que està vivint. «Fa un any que pateix molt més del que es pot aguantar. En molts entrenaments ha hagut de parar i marxar cap a casa», assegura un membre del seu equip.
La retirada de Nadal no és només una qüestió esportiva, sinó també un canvi de vida personal. Ell és un competidor nat en tot. Odia perdre. Fins i tot al parxís, a què juga amb el seu equip. Li costa assumir un adeu definitiu de les pistes per culpa de la lesió crònica que arrossega des del 2004. Aquesta síndrome de Müller-Weiss amb què ha conviscut i que va derrotar quan de jove tothom li deia que la seva carrera professional duraria poc. Ja han passat 18 anys.
No a Wimbledon
Notícies relacionadesLa decisió de Nadal després de Roland Garros el podria fer descartar Wimbledon i prendre’s unes llargues vacances. Però penjar la raqueta i no tornar a París no sembla que siguin els seus plans a curt termini si aguanta el peu.
«Nadal sempre diu que no ens n’assabentarem el dia que decideixi deixar-ho», comenten des del seu entorn, en què eviten parlar del tema. Al cap de Nadal ara mateix només hi ha la semifinal de demà contra l’alemany Alexander Zverev. Ara mateix, només això.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sense sortir de la comarca El poble a només 30 minuts de Rubí ideal per a una escapada de natura sense sortir del Vallès
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Crisi ramadera Illa admet que la Generalitat ja sospitava de l’arribada de la pesta porcina dos dies abans de la declaració oficial
- A instàncies de l’Ajuntament Un ampli dispositiu policial desallotja a Badalona uns 200 migrants de l’assentament més gran de Catalunya
- TELECOMUNICACIONS Telefónica llança la seva oferta final de l’ero amb 4.554 sortides i acosta l’acord amb els sindicats
