Així va aconseguir Piqué modernitzar la Copa Davis

L’enciamera és el trofeu i el torneig segueix dient-se Copa Davis, però poc o res té a veure amb la competició que el 1900 va posar en marxaDwigth Davis. La revolució de la centenària competició arriba amb un somni que va tenir Gerard Piqué i que es farà realitat a partir d’aquest dilluns a la Caja Mágica de Madrid amb la participació de 18 països a la recerca del títol més prestigiós del tennis per equips. 

La idea va néixer en el cap del defensa del FC Barcelona mentre participava en la Copa del Món de futbol a Sud-àfrica 2010 on Espanya va guanyar el títol per primera vegada. El seu amic Iván Modia, periodista, mànager de futbolistes, apassionat del tennis i actual Cap d’Operacions de Kosmos Tennis, l’empresa que es va crear per organitzar l’esdeveniment, li havia proposat comprar els drets d’algun petit torneig de tennis, però aquesta idea no va convèncer Piqué. «¿Vols fer un torneig de merda o sortir algun dia en la Viquipèdia?», expliquen que va dir. 

Piqué volia alguna cosa més gran. Una Copa del Món com en el futbol. I amb aquesta idea va començar a treballar amb un reduït grup de col·laboradors per posar-se en contacte amb jugadors i gent del tennis. Aquestes converses el van fer veure els problemes de la Copa Davis, una competició que estava estancada i que els mateixos tennistes portaven temps demanant canvis en el seu format a la Federació Internacional de Tennis (ITF). 

«Gerard és una persona que quan vol una cosa la vol per ahir», diu Javier Alonso, l’executor del projecte que ha transformat i estructurat aquesta il·lusió del jugador del Barça. La seva experiència durant 10 anys en DORNA, on va ser un dels màxims responsables de la transformació del Mundial de motociclisme, ha sigut decisiva. «Són dos mons semblants en moltes coses, però també oposats. Els pilots estan més units, en el tennis cada un va a la seva», diu Alonso. 

Idea revolucionària

El compte enrere del somni va començar el desembre del 2017 quan el responsables de Kosmos es van reunir per primera vegada amb David Haggerty, elegit president de l’ITF per proposar-li de nou un projecte que ja s’havia presentat en l’època de l’anterior president, Francesco Ricci Bitti. «El 2014 ens vam reunir amb Piqué a les oficines de la seva empresa per conèixer la proposta, però no es va arribar a formalitzar res», explica Joan Margets, llavors vicepresident executiu de l’ITF i president del comitè de Copa Davis, que va acudir amb l’Andrew Walker, director comercial. 

«El ‘board’ va desestimar l’oferta. Les posicions eren molt distants quant al format de la competició. L’ITF volia mantenir una fase potent de classificació amb les tradicionals eliminatòries a cada país i s’estudiava una Final Four en una seu concreta», explica Margets. El projecte també es va oferir a l’ATP, però igualment va acabar descartant-lo, tot i que després l’ha recuperat amb una competició per equips, l’ATP Cup, que el gener del 2020 es posarà en marxa a Austràlia.

«Haggerty ho va veure clar des del primer moment. Sabia que la Copa Davis estava tocada. Li va encantar la idea i a partir d’aquell moment vam entrar en una carrera contrarellotge», explica Alonso. «Es partia de zero i teníem sis mesos per convèncer el tennis del canvi de la Davis».  

El febrer del 2018 el ‘Board of directors’ de l’ITF va donar el vistiplau per unanimitat en una reunió a Barcelona on es va analitzar el sistema de competició i van demanar alguns canvis per poder presentar-lo amb èxit en l’assemblea de l’ITF que s’havia de celebrar el 16 d’agost a Orlando. 

«El nostre concepte era més empaquetat. Dues setmanes amb 24 equips i sense classificacions, però vam escoltar les federacions i vam optar per la fórmula mixta actual amb eliminatòries prèvies per continuar tenint l’opció de jugar a casa», explica Alonso. 

Mesos de bogeria

Fins al 16 d’agost, Piqué i, especialment tot el seu equip, tot just sis persones llavors, es dediquen a viatjar i explicar el projecte en les assemblees continentals de l’ITF, a les federacions i a tot l’entorn del tennis. «No va ser fàcil. La gent és reticent als canvis. El nostre avantatge, si n’hi havia algun, era que Kosmos era petit, començàvem de zero i acceptàvem els consells i canvis per tal de tirar endavant el projecte. Érem mal·leables. Amb altres interlocutors, com IMG, hauria sigut impossible», valora Alonso.  

Piqués’hi va implicar molt. Trucava per telèfon als presidents de federació per explicar-los la seva idea. Era difícil viatjar perquè estava en plena temporada amb el Barça. Molts dies arribava al despatx en xandall i passava hores. «Gerard és un apassionat que s’implica, li encanta això i que, per damunt de tot, vol que funcioni», recalca Alonso. 

En aquells mesos de bogeria Galo Blanco, extennista i exentrenador, ara màxim responsable de la Copa Davis al costat d’Albert Costa, director del torneig, es va encarregar de contactar i facilitar les converses amb jugadors, entrenadors i mànagers, a més de traslladar els seus dubtes i propostes davant el canvi. 

«Per a nosaltres és vital que el jugador se senti còmode, que disfruti de la competició. Els canvis no són fàcils d’entendre i menys en un món tan professionalitzat. Tenir un esportista emprenyat és dolent per a qualsevol esport i per a la competició», apunta el màxim responsable de Kosmos. 

El millor gol de Piqué

Aprovat el format de competició pel ‘board’ arribava l’hora de la veritat el 16 d’agost. El dia D. Aconseguir l’aprovació de l’assemblea de l’ITF a Orlando. S’havia de convèncer les federacions que tenien dubtes amb el projecte. La unanimitat no existia i potents federacions com la d’Austràlia, Alemanya o la Gran Bretanya eren totalment contraris al canvi. Deien que es matava la Copa Davis, que era una altra competició. «No és cert, és una evolució. La Copa Davis ja ha tingut tres grans canvis en la seva història», argumenta Alonso. 

 No va ser fàcil. El contracte de 255 pàgines no es va firmar fins a mitja hora abans de començar l’assemblea de l’ITF i en algun moment es va témer que es trenqués. Piqué va ser absent en aquestes discussions. Va arribar el mateix dia 16 a les 7 del matí en un vol privat llogat per Kosmos després de rebre permís del FC Barcelona a dos dies de l’inici de la Lliga.

Durant els dies anteriors s’havia preparat i pactat el parlament amb l’ITF, cada punt i cada coma, sense comptar amb Piqué. «Això ja ho podeu tirar. Diré el que jo penso», va dir després de llegir-lo. Piqué va dir als presidents que era el moment d’un canvi. «Soc aquí per ajudar, la Copa Davis ha de posar-se al lloc que es mereix. No soc ningú per dir què heu de fer. Vinc amb una idea i proposo que la desenvolupem junts». 

L’espera del resultat de la votació va ser tensa. Tot l’equip de Kosmos estava en un passadís al costat d’una porta que Piqué obria una vegada i una altra per escoltar el que es deia a l’assemblea. En una d’aquelles vegades un membre de seguretat li va dir somrient: «‘You have won’» (Heu guanyat). «Ho vam celebrem com si Gerard hagués marcat el gol que donava la Champions», recorda Alonso. Es va aprovar amb el 71,43 % dels vots a favor (325, sí; 130, no i 4 abstencions). 

Contracte de 3.000 milions

Aquest sí que suposava que Kosmos Tennis adquiria els drets d’explotació de la Copa Davis durant 25 anys per 3.000 milions de dòlars (2.633 milions d’euros). Una xifra tan espectacular com la mateixa durabilitat de l’acord. Els jugadors rebran una bossa de 18 milions per a premis per jugar la Copa Davis i l’ITF en tindrà uns altres 38 per al finançament de projectes i programes de desenvolupament per a les federacions amb pocs recursos. 

 

«Perdrem diners els dos o tres primers anys, però és un projecte a 25 i necessitem aquest temps per recuperar la inversió», admet Alonso davant les quantitats milionàries en joc. 

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Firmat el contracte, en un any s’havia de buscar una seu per a les primeres Finals de la Copa Davis by Rakuten. Kosmos tenia propostes del Japó i de la Xina, però es va optar per Europa per la tradició del tennis i es va triar Madrid com a seu per les instal·lacions de la Caja Mágica, a més de l’atractiu d’una ciutat cosmopolita i connectada amb tot el món. El contracte és de dos anys per 10 milions d’euros anuals i no es descarta la continuïtat, tot i que hi ha diverses ofertes per al 2021.  

Esperant Nadal

A 48 hores de la primera sacada a la Caja Mágica tot està preparat. Les instal·lacions fa dies que acullen els tennistes que s’han trobat un escenari molt diferent del que coneix del Masters 1.000 de Madrid. Les pistes de terra s’han substituït per pistes dures de greenset, cada equip té un vestidor particular, fins i tot les pistes exteriors d’entrenament s’han cobert amb grans tendals. L’impacte econòmic que suposarà l’esdeveniment es calcula en més de 40 milions d’euros i s’espera la presència de més de 100.000 espectadors, d’aquests 16.000 seran estrangers. Tot sembla a punt. Ja només falten per arribar Rafael Nadal i Novak Djokovic a la festa del tennis que ha organitzat Piqué.