Mor Andrés Gimeno, llegenda del tennis espanyol

L’extennista Andrés Gimeno ha mort aquest dimecres en un hospital de Barcelona als 82 anys. Gimeno va guanyar el torneig de Roland Garros el 1972 i es va convertir en l’home més veterà a conquerir aquest torneig, amb 34 anys i 10 mesos. A més d’aquest Grand Slam, va aconseguir quatre títols més.

El barceloní, un dels pioners i llegenda del tennis espanyol, es va proclamar, a més, campió de dobles a Wimbledon el 1967 amb el nord-americà Pancho Gonzales. Dos anys després, va disputar la final de l’Open d’Austràlia. El 1972, any en què va guanyar el Roland Garros, també va quedar finalista en dobles amb José Luis Arilla. 

Gimeno es va retirar de les pistes el 1973 i és un dels integrants del Saló de la Fama del tennis des del 2009. Aquell mateix any va ser condecorat amb la Medalla d’Or de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d’Esports. 

El món del tennis ha plorat la mort de Gimeno tot just saber-la. Rafael Nadal, entre molts d’altres, ha assenyalat a les xarxes socials que es tractava d’«un dels pioners del tennis a Espanya i un gran esportista». «Acaben de comunicar-me la trista notícia de la mort d’Andrés Gimeno. Sens dubte un dels pioners del tennis a Espanya i un gran esportista. Una sentida salutació a la seva família. DEP», ha dit Nadal. 

Fill d’entrenador

Nascut a Barcelona el 3 d’agost de 1937, es va iniciar en el tennis de la mà del seu pare, el tennista i entrenador Esteban Gimeno. Va rebre les seves primeres lliçons de tennis a les pistes del Reial Club Tennis de Barcelona.

El 1957 va ser campió absolut, títol que va revalidar el 1959. Quatre anys abans havia guanyat els Internacionals de França, en categoria júnior, un preludi del que tindria lloc després ja en el quadro més important.

El 1958 va figurar per primera vegada a l’equip espanyol que va disputar la Copa Davis.

El primer tennista espanyol professional

Després d’aconseguir el 1960 el torneig Comte de Godó, el juliol d’aquest any es va convertir en el primer tennista espanyol que es va fer professional, etapa en què va tenir com a promotor Jack Kramer i Lamar Hunt.

Va ser una decisió que va canviar la seva vida esportiva. En aquest grup va conviure amb els millors jugadors australians de l’època, Rod Laver, Lew Hoad, Ken Rosewall i el nord-americà Pancho González. Els va guanyar en molts partits, però no podia participar en els tornejos reservats llavors per als jugadors denominats «amateurs».

El 26 de setembre de 1966, Gimeno va assolir a Barcelona el títol de campió del món professional - Copa Fred Perry, derrotant a la final Rod Laver, amb qui un dia abans s’havia adjudicat aquest mateix títol en dobles.

El 1969 va ser finalista de l’Open d’Austràlia i l’any següent va ser finalista a Wimbledon.

El 4 de juny de 1972 va vèncer a la final del torneig Roland Garros al local Patrick Proisy, el títol més important de la seva carrera. L’octubre d’aquest any va sumar, a més, el seu tercer títol de campió d’Espanya, que va aconseguir en set edicions en la modalitat de dobles.

Escola de tennistes

El 1973 va deixar el tennis professional com a conseqüència d’una lesió de menisc, i des d’aleshores es va dedicar al club de tennis que porta el seu nom a la localitat barcelonina de Castelldefels, centre pioner en la formació de tennistes, pel qual van passar Arantxa Sánchez Vicario, Àlex Corretja, Pato Clavet, Mary Jo Fernández o Marcel Granollers.

Després de la seva retirada, es va encarregar de l’Escola Nacional de Tennis i hi va ser fins al seu cessament el 1979.

A més, entre 1984 i setembre de 1985 va ser entrenador de l’equip femení suís.

Va compatibilitzar aquestes activitats amb la de comentarista a TVE (1985-2003) i els canals de Mediaset (2012-13).

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

El 22 d’octubre del 2011, el tennis espanyol li va tributar un homenatge en què els fons recaptats van ser per a Gimeno, que en aquells moments passava per una delicada situació econòmica i personal.

Era membre del Saló de la Fama del Tennis Internacional de Newport (2009) i estava en possessió de la medalla d’or de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu (2009).