EL CAMPIÓ S'ACOMIADA

Djokovic cedeix el pas

La retirada del número 1 per una lesió d'espatlla dona ales a la potencial final entre Nadal i Federer

rpaniagua49673303 novak djokovic  of serbia  walks off the court as he retires190902100138

rpaniagua49673303 novak djokovic of serbia walks off the court as he retires190902100138 / Eduardo Munoz Alvarez

2
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

Des que el 2009 va abandonar a quarts l’Open d’Austràlia quan lluitava per revalidar el que per llavors era el seu únic títol de Grand Slam, Novak Djokovic no s’havia retirat mai a meitat d’un partit en un gran. Aquest diumenge, a l’Open dels Estats Units, un jugador radicalment diferent, amb 16 de grans en el seu currículum i el número 1 mundial, va haver de tornar a dir adeu contra la seva voluntat, impedit per problemes a l’espatlla esquerra al voltant dels quals manté un hermetisme total.

La seva retirada en la quarta ronda novaiorquesa quan perdia 4-6, 5-7, 1-2 davant el seu amic Stan Wawrinka, tretzena de tota la seva carrera i sisena en un ‘major’, és un autèntic cop per a Nole. Als 32 anys, no només veu esvair-se, per tercera vegada, la seva possibilitat de renovar consecutivament títol a Nova York, sinó que veu estancar-se, almenys ara per ara, la seva persecució del rècord de Roger Federer (20 grans) i de Rafael Nadal (18). El suís i el manacorí, que amb Djokovic acumulen 54 dels últims 64 grans, en canvi mantenen viu el somni, propi i d’aficionats, de mesurar-se per primera vegada a la final de Flushing Meadows (tot i que Nadal encara havia de superar aquest dilluns a Marin Cilic per assegurar-se el seu lloc a quarts).

Cruels esbroncades, la sal a la ferida

Els irrespectuosos i segons alguns analistes fins i tot “cruels” esbroncades que li van dedicar a Djokovic molts espectadors quan va abandonar la pista Arthur Ashe després de disputar només 106 minuts de joc on els seus problemes es van fer evidents en 35 errors no forçats són sal a la ferida oberta del campió serbi, que aquest mateix any es va coronar també a Austràlia i Wimbledon. I tot i que va parlar amb elegància d’aquestes esbroncades (“òbviament el públic va venir a veure un partit complet i molts no sabien què estava passant i no se’ls pot culpar”, va dir davant la premsa), reconeixia el somni trencat: “No és cap secret que tinc, per descomptat, desig i la meta d’assolir el major número de grans i el rècord de Roger”.

Notícies relacionades

Aquesta meta ara torna a allunyar-se. És impossible saber com o quant, doncs Djokovic s’ha tancat en banda a parlar dels problemes de la seva espatlla, dels quals va començar a queixar-se en el partit de segona ronda davant Juan Ignacio Londero, però que no van ser evidents en el de tercera davant Denis Kudla. L’únic que va explicar diumenge és que “el dolor va ser constant durant setmanes, alguns dies més i altres amb menys intensitat”.

El que Djokovic va deixar també clar és que confia que això sigui només una aturada en la seva lluita. “Confio que em queda un llarg camí a fer, espero poder jugar molts més anys. Planejo fer-ho. No veig el final a la cantonada. Ara es tracta de mantenir el meu cos i la meva ment en forma”.De moment, no obstant, el número 1 cedeix pas.