ÈXIT TREBALLAT

Bautista aconsegueix el 'top ten' després de 14 anys com a professional

«És genial ser allà i he treballat molt per aconseguir-ho», assegura el tennista castellonenc

zentauroepp49461609 roberto bautista agut  of spain  returns to richard gasquet 190819161626

zentauroepp49461609 roberto bautista agut of spain returns to richard gasquet 190819161626 / John Minchillo

3
Es llegeix en minuts
Jaume Pujol-Galceran
Jaume Pujol-Galceran

Periodista

ver +

Als 31 anys i després de 14 temporades com a professional, Roberto Bautista ha entrat aquest dilluns en el ‘top ten’ per primera vegada en la seva carrera, convertint-se en el 19è espanyol que ho aconsegueix des de la creació del rànquing de l’ATP el 1970.

“És genial ser allà. Ho he somiat des de petit i he treballat molt per aconseguir-ho, així que soc molt feliç”, ha dit orgullós el tennista castellonenc que aquest dilluns apareix com a número 10 mundial, desplaçant l’italià Fabio Fognini.

Bautista ha aconseguit el seu èxit en una temporada marcada per la regularitat en què ha aconseguit arribar als quarts de final en 11 dels 17 tornejos que porta disputats fins al moment, entre ells el títol a Doha, a començaments de temporada i les semifinals de Wimbledon que va perdre davant de Novak Djokovic. “Havia sigut a prop del ‘top ten’ durant anys, però no aconseguia entrar per un o dos resultats bons més”, explicava el tennista espanyol que en el circuit és un exemple de treball i constància.

“Avui hem complert un somni! @bautistaAgut TOP 10. Quin número tan maco, n’hi ha fins i tot de més bonics que no renunciarem esforços en intentar aconseguir-los. Quan gairebé ningú es creia que fos possible, apareix la força interior de Rober, caràcter forjat a base de cops. ENHORABONA”, destacava en un tuit l’extennista Tomás Carbonell, entrenador de Bautista junt amb Pepe Vendrell. Els dos tècnics i els seus companys de circuit coneixen els problemes personals que Bautista ha hagut de superar per l’accident del seu pare amb un cavall, que el va deixar invàlid, i la mort sobtada de la seva mare, amb prou feines fa un any.

Situacions personals extremes

“El tennis ens ha ajudat molt davant d’aquesta situació. Ens ha permès seguir endavant”, assegurava Vendrell fa uns mesos a EL PERIÓDICO a Wimbledon. “Aquest món t’obliga a estar enfocat les 24 hores del dia i això, potser, li ha permès a Roberto evadir-se una miqueta de situacions tan extremes com les que ha viscut i continua vivint per la situació del seu pare”, destacava el tècnic i amic personal del tennista.

Notícies relacionades

Aquesta temporada ha aconseguit una maduresa i experiència que ha pogut imposar en el seu joc en la pista. “Creu més en les seves capacitats. Sap que la perfecció no existeix i ho accepta. Pas a pas s’ha adonat que la progressió és possible perquè té nivell tennístic. Roberto és una persona molt senzilla, molt estable i que se sent feliç amb la feina del dia a dia. El seu tennis no té fissures. És molt estable. Aquesta és la clau de la seva progressió”, explica Vendrell.

Bautista serà un dels tres caps de sèrie espanyols en l’Obert dels Estats Units, que comença el 26 d’agost, al costat de Rafael Nadal (número 2) i Fernando Verdasco (32). El tennista confia fer un bon torneig per optar a la Copa Masters a Londres el pròxim mes de novembre. “Seria una gran notícia, però encara queda lluny i he de guanyar molts partits i jugar molt bé aquests últims mesos si vull estar allà”, explicava el tennista després de caure en els quarts de final del Masters 1.000 de Cincinnati la passada setmana.

Els 19 espanyols ‘top ten’

El rànquing dels ‘top ten’ espanyols per ordre cronològic i amb la seva millor classificació comença amb <strong>Carlos Moyà</strong> que va ascendir fins al número 1 el 1999, i després d’ell el van aconseguir Juan <strong>Carlos Ferrero</strong> (2003) i <strong>Rafael Nadal</strong> (2008). El mallorquí ocupa actualment el lloc número 2, al qual també van arribar <strong>Manuel Orantes</strong> (1973) i <strong>Àlex Corretja</strong> (1999). En el número 3 mundial han estat <strong>Sergi Bruguera</strong> (1994) i <strong>David Ferrer</strong> (2013). En el número 5 : <strong>Tommy Robredo</strong> (2005); el 6:  <strong>José Higueras</strong> (1983) i <strong>Albert Costa</strong> (2002); el 7: <strong>Joan Aguilera</strong> (1984), <strong>Emilio Sánchez</strong> (1990), <strong>Alberto Berasategui</strong> (1994) i <strong>Fernando Verdasco</strong> (2009); el 9: <strong>Nicolás Almagro</strong> (2011) i el 10:  <strong>Carlos Costa</strong> (1992), <strong>Fèlix Mantilla</strong> (1998), <strong>Pablo Carreño</strong> (2017) i ara <strong>Roberto Bautista</strong>. <span style="color: rgb(40, 40, 40); font-size: 1.8rem;"> </span>