Un intractable Nadal atropella Tsitsipas i ja està a la final d'Austràlia

1

Es llegeix en minuts

Sergi López-Egea

Per què confiar en El Periódico

Barcelona 24 de gener del 2019. 12:59

0 Comentaris

Rafael Nadal és d’aquells esportistes que semblen no tenir límit. Fins i tot es podria dir, com el bon vi, que com més anyenc més bon esportista és. I sinó que li preguntin a un joveníssim Stefanos Tsitsipas, un talent grec, d’Atenes, amb tot just 20 anys i que apunta ben amunt però que aquest dijous ha caigut, malgrat oferir resistència amb el seu extraordinari servei, davant d’un Nadalràpid, agressiu, però alhora molt cerebral, que l’ha esborrat de la pista tan ràpid com la superfície, en tres sets (6-2, 6-4 i 6-0).

Badosa anuncia el seu adeu al tennis fins al 2026

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Ha semblat que era el duel dels serveis directes i dels jocs en blanc. Però sempre, sempre, en el moment decisiu, amb una miqueta més, el partit es decantava del costat de la pista de Nadal. Així una vegada i una altra, fins a la segona mànega, la més igualada de les tres. Perquè en el primer set el tennista mallorquí ha començat a consolidar la victòria i en el tercer, amb un Tsitsipas que ja havia abaixat la guàrdia, Nadal ja ha semblat que es passejava per tancar amb un 6-0 sense resposta i buscar d’aquesta manera la seva cinquena final, amb Djokovic com a presumible rival, camí d’una segona victòria a Melbourne, en el desè aniversari del triomf davant de Roger Federer.

Un instant clau

Només hi ha hagut un instant en què ha semblar que el jove grec podia plantar cara a Nadal. Ha passat durant el segon set, en el cinquè joc. Nadal ha gaudit d’un 0-40 que presumia una ruptura de servei però Tsitsipas no només l’ha igualat sinó que ha remuntat i s’ha col·locat amb un avantatge de 3-2. Ha estat el moment que el públic de Melbourne, que suportava una terrorífica calor –40 graus i amb el sostre obert– somiés amb una ampliació d’un partit que apuntava, tal com ha anat, a un final ràpid. Nadal, no obstant, ha guanyat també la segona mànega i ja ha posat la directa cap a la victòria. Una més. Una final més per a un tennista que sembla no tenir final i que, com el bon vi, s’ha d’assaborir, sense presses i amb una bona copa.