Nadal s'emporta el primer 10 a Montecarlo

La primera d’Albert Ramos o la desena de Rafael Nadal. Tot o res sobre la taula vermella de Montecarlo. I el ple, no podia ser d’una altra manera, se’l va endur l’exnúmero u mundial. 

Jugava en el seu jardí i no va deixar perdre l’oportunitat de mossegar el seu desè títol al Country Club a l’imposar-se després de fer un recital de joc per 6-1 i 6-3.    

Primer 10 per a una temporada en què Nadal busca un triplet en terra únic en la història del tennis mundial. El primer examen l’ha firmat amb un excel·lent per conquistar, a més, el 29è Masters 1.000 de la seva carrera i batre el rècord de títols en terra amb 50, superant l’argentí Guillermo Vilas.

En mitja hora Nadal es va apuntar el primer set de la final davant un Ramos que només va guanyar un joc. El tennista de Mataró, 24 mundial i que arribava a la final després d’eliminar el número u Andy Murray entre d’altres i amb 16 victòries aquest any sobre terra, no va trobar la fórmula de fer-li mal a Nadal i va pagar la novetat de la seva primera final d’un Masters 1.000.

Sobre la pista aviat es va veure massa diferència. Nadal imposava el seu joc sòlid i l’obligava a un ritme que Ramos no va poder seguir. La tàctica, la solidesa de joc  i la mentalitat que l’havien portat fins a la final no van ser suficients per plantar cara al millor jugador de terra de tots els temps que ahir tenia massa en joc. 

VICTÒRIA SENSE EMOCIÓ

En el segon set es va mantenir el guió. Ramos va aguantar un petit pols fins al 2-2 però ja no va tenir més respostes. Pel que fa a Nadal li va trencar el servei per tercera vegada (3-2) va posar la directa cap a una victòria que va certificar en el tercer match ball amb una doble falta de Ramos.  La proesa es mereixia una final amb més emoció i suspens, però l’absència de Roger Federer i les ràpides eliminacions d’Andy Murray, Novak Djokovic i Stan Wawrinka, u, dos i tres del món, van impedir l’èpica. Però el triomf ningú pot posar-lo en dubte, perquè en aquest escenari a Nadal només se li ha escapat un títol (el 2013 davant Djokovic) en 11 finals jugades a Montecarlo. «Dono gràcies a la vida per donar-me aquesta oportunitat. Guanyar 10 títols aquí és una cosa que no podia ni somiar quan vaig jugar el meu primer partit el 2003», va recordar feliç i orgullós. Nadal tenia 16 anys i després de superar la prèvia va arribar fins a tercera ronda, on va caure davant l’argentí Guillermo Coria.

La final no va tenir l’emotivitat que es mereixia un èxit així. En 76 minuts Nadal la va decidir i Ramos ho va patir i va acceptar  la lliçó amb una resignació que, segurament, ja tenia abans de saltar a la central. «Avui no he guanyat però dilluns, quan va començar el torneig, no podia tampoc imaginar-me que estaria jugant la final davant un gran campió com el Rafa, el millor de la història», va dir  el tennista català. 

Ramos va fer saltar la banca els dies previs amb les seves victòries inesperades, però aconseguir el ple era massa difícil. De totes maneres se’n va amb un gran premi, el millor de la seva carrera, 402.080 euros i dilluns apareixerà en el lloc 19 mundial, el millor de la seva vida.

‘CUM LAUDE’ A ROLAND GARROS

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Per a Nadal el xec serà el doble, però el més important és que aquesta victòria li dona confiança per encarar la temporada de terra en què opta a un triplet únic. De moment ja té el primer títol de la temporada, el 70è de la seva carrera, després d’haver perdut aquest any les finals d’Austràlia (Federer), Acapulco (Querrey) i Miami (Federer).

 A partir de dimecres intentarà aconseguir el segon a Barcelona, on aspira a la segona desena i el cum laude l’espera l’11 de juny a Roland Garros. «Si segueixo jugant així en les pròximes setmanes seguiran els èxits», va prometre.