Els Goya, en una Barcelona de pel·lícula

Va arrancar la gala amb la parella de presentadors formada per Rigoberta Bandini i Luis Tosar interpretant el conegut Hoy puede ser un gran día, de Serrat, del que sens dubte va ser una gran nit de televisió i cine, per aquest ordre. Una gala que en el seu vídeo inicial va mostrar llocs emblemàtics i espectaculars de Barcelona, tot un espot publicitari de la ciutat.

Vaig notar una bona direcció a càrrec de Tinet Rubira i Ángel Custodio, va fer bé la locució televisiva Carlos del Amor, i els vídeos dels nominats locutats per l’actriu Michelle Jenner van quedar freds i amagats.

Trenta guardons, trenta discursos més, vuit actuacions musicals, i per al benefici del ritme de l’esdeveniment, els que van intervenir es van mostrar tremendament aplicats sense allargar les seves dedicatòries.

Després de l’emissió d’un fenomenal vídeo retrospectiu dels quaranta anys de premis Goya, Luis Tosar va fer d’aquella etapa una bandera del seu ofici: "En la indústria del cine sempre hem condemnat la violència, com la guerra de l’Iraq, la d’Ucraïna o el genocidi de Gaza (aplaudiments)". A veure. Més enllà del guió, i sobretot per a un actor, sempre es permet una petita falca. I aquest era el moment ideal, Luis Tosar, perquè ho tenia molt fàcil, perquè també era el lloc, a l’esmentar aquells 40 anys, per recordar alguna de les barbàries que va cometre ETA, perpetrant atemptats sanguinaris –alguns d’ells múltiples– a l’Hipercor de Barcelona, o a Vic. Molts li hauríem agraït, especialment els familiars de les víctimes. Però sembla que avui dia aquest discurs no toca. En fi…

El millor discurs va ser el de Miriam Garlo, que va rebre el Goya a la millor actriu revelació per la seva interpretació a Sorda, compartint el premi amb totes les persones amb discapacitat, especialment amb la comunitat sorda. I va tancar el discurs amb un regal: "Sí a l’art, a la connexió, a la tendresa i a l’empatia".

Notícies relacionades

‘Crims’ torna a TV3 amb set històries marcades per l’engany

El mico Punch i nosaltres

La frase més enginyosa va anar a càrrec de Toni Acosta, passada la mitjanit, quan va dir: "Queda poquet, ¿eh? Hem començat la gala al febrer, i ja estem al març".

I com qualsevol bona pel·lícula, la gala va acabar feliç: amb la banda sonora de l’Amigos para siempre, de Los Manolos: una cançó històrica, una ciutat de pel·lícula, i com va dir Rigoberta Bandini, "una gala apropiada".