La barbàrie
Hem patit desgràcies ferroviàries en les últimes hores i estic –estem tots, és clar– rebent una quantitat d’informació tan ingent que costa rebre-la, assumir-la i gestionar-la des del sentit comú, en què la cautela i la prudència no apareixen. I, sobretot, ens assisteix una necessitat absurda que rau en el fet d’opinar sobre qualsevol tema. Però no ens conformem amb això, sinó que a més volem que la nostra opinió tingui la màxima repercussió possible.
I davant tal barbàrie mental, desapareixen unes normes no escrites i des d’aquest descontrol apareixen rates que sorgeixen de les pitjors clavegueres, experts en tot, fabricants de la pitjor merda i gentussa que publica vídeos d’un vagó de tren tremolant amb la consigna: "Fes RT, comparteix-ho", buscant una glòria que s’acosta a la indecència.
No és la meva feina, i molt menys la meva missió en la vida, demanar cautela als que volen bolcar les seves opinions on sigui, per la senzilla raó que jo opino cada dia a través d’el PERIÓDICO sobre el que apareix en mitjans i xarxes, comunicació en general, amb l’excepció que el meu historial suma 41 anys en els mitjans.
L’embolic del ‘Fanzone’
Tenim embolic en TV3 per part del Consell Professional d’Informatius i d’Esports de la casa. S’han queixat, i no poc, del Fanzone. Mirin: no conec, perquè materialment no existeix, cap programa a cap televisió pública europea on s’aclamin les derrotes del màxim rival. A la ZDF alemanya no hi ha ni un programa, cap xou, dedicat al Bayern de Múnic, en el qual se celebrin les derrotes del Borussia de Dortmund. És una altra mentalitat, no es contempla. El mateix si la BBC fes una cosa semblant en favor del Liverpool i en contra del City. O si la RAI dediqués un espai setmanal amb la bandera de la Juve, menystenint de les victòries del Milan. Però aquí som diferents; amb la bandera de la rivalitat, la conyeta i tal, hi cap tot.
Ja vaig advertir que Romero seria molt més feliç, no hauria de donar comptes a ningú i fins i tot guanyaria més diners del que guanya si el Fanzone l’emetés des del teatre però en el seu canal, que, per cert, si bé jo no el tinc a favorits, té molt mèrit haver inventat una veta de mercat digital. Però... ¡ai, Déu! De vegades sembla que estar a TV3 sigui un destí final celestial d’una cosa que funciona en un altre mercat.
