Anem de dret a l’extinció

No sé quin serà el futur de l’evolució de l’ésser humà. Però tal com està el panorama i pels temps que corren, no soc gaire optimista sobre el futur dels humanoides. No descarto que, d’aquí quatre dies, algun ximple a qui els mitjons li van massa estrets embogeixi, pitgi el botó del pànic i es carregui mig planeta, si és que climàticament ja no ho estem fent ara. I com que sovint tinc algun esclat egocèntric, penso que soc afortunat perquè per sort no ho veuré. ¡Quina oportunitat perduda! Amb tots els elements que tenim a favor, amb tots els regals de la natura, ¡i estem abocats a l’autodestrucció!

Cada dia comprovo, a més a més, que poc originals que ens mostrem a l’hora de fer prescripcions públiques i constato que som animals de costums. Fa una setmana que s’ha posat de moda, fastigosament de moda, un vídeo que corre per les xarxes socials en què a través d’una aplicació (com era d’esperar, elaborada per la gran intel·ligència artificial, aquest invent creat per humans per aportar imbecil·litats als mateixos humans) l’usuari fa un recorregut virtual en el qual cada deu passos es fa una foto d’algú conegut, que sovint ja és mort. Tan sols s’ha de pujar a l’aplicació una foto pròpia i escriure algunes instruccions, ara anomenades prompts, que sembla que és guai, més modern i que pretén apartar del mercat els que no fem servir el terme.

El vídeo és curiós. Però, oooh, és una llàstima que tot sigui mentida perquè mostra una cosa que directament no ha existit mai. I resulta que quan mirem Instagram durant cinc minuts ens apareix 14.000 vegades aquest mateix vídeo, de manera que fa que ens qüestionem el terme intel·ligència artificial, comunament anomenat postproducció.

I una vegada vist el vídeo, ens preguntem: "¿I?". És a dir, ¿quin rèdit econòmic té mostrar aquest vídeo quan ho estan fent multitud de persones?

Notícies relacionades

Eduardo Casanova revela que té el VIH en un documental de Jordi Évole

La meravellosa ràdio de matinada

D’altra banda, un servidor seria més directe si preguntés on és la gràcia, o quin benefici obté l’usuari de penjar aquest vídeo.

¿De debò que hi ha una empresa interessada a posar un euro per patrocinar una cosa que també està fent molta gent? La regla d’or és que ho fa algú, i a continuació el segueix tothom. I n’hi ha que d’aquesta manera estan contents, mostrant la seva quantitat de m’agrada a les xarxes socials.