Aliança Catalana reuneix tots els seus líders territorials a Ripoll per preparar les eleccions municipals

La trobada reunirà l’executiva encapçalada per Sílvia Orriols –amb els seus cinc secretaris– i els presidents, secretaris i vocals de les estructures comarcals. La formació assumeix que no es podrà presentar a tot el territori per «limitacions econòmiques» i concentrarà els seus recursos en aquells municipis on considera que té més opcions d’obtenir representació. Sobre això es debatrà, precisament, al conclave d’aquest cap de setmana, després que cada dirigent comarcal exposi la situació de la seva zona.

A la convenció assistiran, més enllà d’Orriols, els principals dirigents del partit: el secretari d’Organització, Oriols Gès; el secretari d’Estudis i Programes, Jordi Aragonès; la secretària de Política Institucional, Aurona Fornos; el secretari de Comunicació, Lluís Arenys, i el secretari d’Acció Política i Joventut, Franc Massaneda.

Les decisions que s’adoptin en la reunió, que serà a porta tancada, serviran per començar a perfilar l’estratègia de campanya, que arrencarà després de l’estiu. Aleshores, Aliança Catalana ja haurà celebrat el seu congrés –previst per al juny–, en el qual es debatrà l’ideari i possibles canvis estatutaris. Orriols ja ha avançat la seva voluntat de tancar la porta a presentar-se a unes eleccions generals, una possibilitat que la carta fundacional deixa oberta i que pretén poder retocar en aquest conclave.

La formació d’extrema dreta independentista vol afinar el seu desplegament territorial conscient que, malgrat l’expectativa de creixement i implantació que li auguren les enquestes, la seva estructura continua sent precària. Està previst que Aliança Catalana presenti llistes en municipis de l’interior de Catalunya, especialment al Ripollès, la Garrotxa, el Pla d’Urgell i l’Urgell, però també busca obrir-se pas a Barcelona i la seva àrea metropolitana. En aquest sentit, fa uns mesos va inaugurar la seva seu provincial al carrer Villarroel de la capital catalana.

La candidatura de Barcelona

L’assignatura pendent del partit continua sent trobar un candidat a Barcelona, segons ha pogut saber aquest diari. Tot i que Orriols va assegurar fa poc que ja tenen el nom, fonts coneixedores d’aquestes negociacions indiquen que la decisió no està presa i que s’haurà d’aclarir en els pròxims dies, a fi de presentar la candidatura formalment el dia de Sant Jordi, el 23 d’abril.

Al cinturó roig metropolità, Aliança Catalana aspira a capitalitzar el malestar vinculat a la inseguretat ciutadana, una preocupació creixent entre la població malgrat la falta d’indicadors objectius que li donin suport. Orriols ja va descartar presentar-se a Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, mentre que estudia fer-ho en municipis com l’Hospitalet de Llobregat o Badalona.

La frontera amb Vox

Notícies relacionades

"A totes les companyes les he respectat", assegura Salazar

El TJUE anul·la la sentència contra la immunitat de Puigdemont

En aquest territori competeix directament amb Vox. Tot i que en els seus inicis es desmarcava de la formació d’Ignacio Garriga pel seu perfil independentista, amb el temps el partit d’Orriols ha anat desplaçant el focus cap a un discurs marcadament antiimmigració, cada vegada més similar al de Vox, si bé amb un accent més explícit en la islamofòbia; un marc al qual Vox s’ha aproximat en els últims mesos. Ara, Aliança Catalana busca diferenciar-se en la qüestió migratòria per atraure votants de Vox, mantenint l’aposta per la mà dura, però presentant-la embolicada en propostes i relats més competitius. Tot això s’haurà de definir en el pròxim congrés.

Les últimes enquestes publicades, a més, assenyalen que prop de la meitat dels seus potencials votants s’inclinen per una fórmula d’autogovern a Catalunya que no passi per la independència, mentre que la tònica general és una preocupació a l’alça per la immigració. Per això, com va explicar EL PERIÓDICO, Aliança Catalana ha prioritzat al Parlament les iniciatives contra l’islam per sobre de les estrictament independentistes. En aquest primer any i mig de legislatura, només han registrat una proposta per reactivar la declaració unilateral d’independència fallida el 2017, que va decaure tant pel cordó sanitari aplicat per la majoria de partits com per la falta d’una majoria independentista a la Cambra catalana.