El Sabadell guanya un 2,8% menys i recomprarà accions per 800 milions en lloc de pagar un dividend en efectiu

El que sí que suposa una novetat és que el banc no pagarà un dividend complementari en efectiu a càrrec dels resultats del 2025, en contra del que va donar a entendre durant l’opa. L’entitat, així, va assegurar fa mesos, amb l’operació encara en curs, que el «dividend en efectiu per acció el 2025, 2026 i 2027 s’espera que superi el del 2024», que va ser de 20,44 cèntims d’euros per títol. Finalment, no obstant, ha sigut dels 14 cèntims abonats entre l’agost i el setembre.

L’entitat ha preferit canviar l’abonament d’un tercer dividend en efectiu (opció preferida per molts accionistes minoritaris, claus en el fracàs de l’opa) pel llançament d’un programa de recompra i amortització d’accions (una via més indirecta de retribuir els propietaris i que agrada més als inversors institucionals) de 365 milions d’euros amb càrrec als resultats del 2025. A aquesta quantitat se sumen 435 milions més que provenen de l’excés de capital generat per sobre del nivell del 13%.

Canvi de composició

En total, són 800 milions, que sumats als 700 milions ja abonats en efectiu donen 1.500 milions d’euros, equivalents a una rendibilitat anual del 9% de la capitalització borsària i 50 milions més dels que havia promès el banc en la fase final de l’opa per animar els seus accionistes a rebutjar-la. S’hi sumaran els ja coneguts 50 cèntims per acció de dividend extraordinari per la venda de TSB, que es tancarà previsiblement a principis de maig i suposarà un desemborsament de 2.500 milions. El banc, en aquesta línia, ha confirmat que estima que remunerarà amb 6.450 milions als seus propietaris entre el 2025 i el 2027.

Significativament, això sí, ha apuntat ara que el seu objectiu és oferir una «remuneració atractiva» que «de manera recurrent serà superior als 20,44 cèntims per acció en efectiu abonats el 2024», segons ha apuntat el seu conseller delegat, César González-Bueno. És a dir, que ja no es compromet al fet que el que sigui més gran siguin els pagaments en efectiu sinó el total, cosa que obre la porta que tinguin més pes les recompres. A més, l’entitat s’ha reservat marge per complir els seus compromisos: finalment ha tancat l’any amb un capital del 13,11%, 11 punts bàsics i uns 88 milions per sobre del nivell que s’havia compromès a distribuir els seus accionistes.

Aportació clau

Notícies relacionades

Això és el que es queda Hisenda del pot que ha guanyat Rosa a ‘Pasapalabra’: més d’un milió d’euros

Reconeixement honorífic a l’emprenedoria catalana

La millora del resultat es va deure en primer lloc a l’increment del crèdit (2,4%), que va aconseguir compensar part de l’efecte negatiu dels menors tipus de referència i va permetre que el marge d’interessos només baixés el 3,7%. La pujada de les comissions (2%), el creixement molt contingut de les despeses ( 0,7%) i la caiguda de les provisions (23,5%) van limitar el descens final del resultat al 2,8%. La filial britànica TSB va aportar 318 milions de benefici al grup, un 25,6% més, amb els quals el Sabadell deixarà de comptar una vegada es tanqui la seva venda al Santander. De fet, sense l’aportació de la unitat del Regne Unit el resultat de l’any passat hauria sigut de 1.458, amb una caiguda del 7,4%, més notable que el 2,8% final.

El banc ha donat a conèixer els seus resultats l’endemà d’anunciar per sorpresa que el seu consell ha decidit nomenar conseller delegat Marc Armengol, actual responsable de la seva filial britànica TSB, en substitució de César González-Bueno. El primer executiu de l’entitat des de principis del 2021, que ha multiplicat per més de 12 el valor de l’acció en cinc anys i va tenir un paper clau en què no arribés a bon port la recent oferta de compra (opa) del BBVA, «deixa les seves funcions al banc, ja que, de comú acord, han decidit que és el moment òptim per efectuar el relleu», segons ha assegurat el grup presidit per Josep Oliu. Armengol el substituirà previsiblement a partir del maig, una vegada celebrada la junta d’accionistes i rebuda l’autorització del Banc Central Europeu (BCE).