Els diners de la tele

Que la indústria de la televisió atresora un negoci amb molts, molts, molts diners no és cap teoria: és un fet que està ben demostrat. Ara bé, ¿la vaca dona per a tant o la televisió ho reparteix a tots els seus participants? Evidentment, a tots no.

Hi ha els que estan molt ben considerats, molt ben pagats, que generen molts diners i que per tant reben la seva contraprestació corresponent a la publicitat o patrocinadors que mostren. Solen ser els que apareixen en pantalla, però no sempre.

Hi ha episodis que per experiència un coneix, i avui em ve de gust explicar-los una batalleta els protagonistes de la qual no esmento a propòsit perquè no ho considero oportú.

Ens situem a principis dels anys 90. Les productores de televisió estaven emergint i les televisions, ja privades, tiraven d’aquestes perquè omplissin la seva antena de continguts. El nostre protagonista és l’amo d’una productora, que tenia hora tancada per visitar un alt directiu de televisió; el que reparteix els diners. Allà tenim el productor amb el seu programa, ja aprovat, escrit a màquina, en un dossier de 20 folis perfectament enquadernats, i disposat a presentar-lo amb un pressupost tancat que s’acostava als 18.000 euros, uns tres milions de pessetes per setmana.

No oblidem un detall important: la reunió es va produir a última hora de la tarda. Quan es van trobar al despatx, l’alt executiu de la tele es va aixecar i li va dir: "Mira, he tingut un dia avui que n’estic fins al gorro de reunions. No em demanis més de deu milions de pessetes per programa perquè ja gairebé m’he quedat sense pressupost". "Perfecte. No et preocupis", li va dir l’amo de la productora, sense ensenyar-li ni la proposta, ni les xifres. "Mira: millor avui descanses, t’ajusto el pressupost, vinc demà, ens prenem un cafè i el firmem. ¿Et sembla? Vinga, fins després."

Notícies relacionades

‘La Marató’ de 3Cat de 2026 estarà dedicada a les malalties neurodegeneratives i neuromusculars

Posem Torralba a les nostres vides

El productor se’n va anar a casa seva, va agafar el dossier del programa i en va arrencar l’últim foli, en el qual figurava el pressupost final. I allà on hi deia tres milions, en efecte ho va ajustar, i ho va substituir per nou milions. Sí: nou quilos per setmana.

L’endemà va tornar al despatx i li va dir al directiu de la tele: "Aquí tens el programa. I no te’m queixis, que t’he fet cas i no supera els deu milions". I tots dos es van abraçar entre rialles. Coses de la tele.