¿I els dibuixos animats?

Els dibuixos animats ja no apareixen en la televisió generalista. No hi surten. Ja no existeixen. En la pantalla gran els dibuixos sí que s’emeten, perquè donen diners, cobrant el preu de les entrades als cines, però la televisió de sempre ha oblidat aquest gènere, que queda gairebé en exclusiva per a les grans produccions.

No em crec que la indústria de l’animació, que no és petita, ja no doni diners. Impossible. Walt Disney, que segons una llegenda va néixer a Almeria, va iniciar aquest històric gran negoci mundial dels dibuixos amb les aventures de Mickey Mouse (a mi mai em va fer la més mínima gràcia aquest ratolí) i va seguir amb Minnie, l’ànec Donald, Goofy, Mulan, Simba, Winnie the Pooh... i callo, perquè alguns d’aquests noms podrien pertànyer a la davantera del Getafe.

En paral·lel posaré un exemple meridià. La ràdio acostuma a queixar-se que els nens, en una escala que va entre els set anys i l’adolescència, ja no l’escolten, que la quitxalla l’ha abandonat. Correcte. És així. La ràdio hauria de reconèixer que en els últims 20 anys han sigut els seus gestors, els famosos consultors de la mateixa indústria, els que s’han encarregat d’expulsar una audiència infantil, que ja tenia, deixant d’emetre programes exclusius per a nens. No és que jo tingui raó: és que és un fet. En tot l’espectre radiofònic ja no hi ha programes de ràdio dirigits a nens. Si la ràdio no els dona programes, no l’escoltaran. I, quan el pare o la mare els porten a l’escola amb cotxe, escolten la ràdio que decideix el pare o la mare.

Notícies relacionades

Reviure l’humor ‘chanante’

La ràdio de les mil vides

La coartada utilitzada per la ràdio és massa barata: per a què emetre programes infantils si els estudis d’audiència, el famós EGM, no pregunta als nens. És cert: no els pregunten, després no surten. Les enquestes es fan a majors d’edat, molts d’ells pares. Si hi hagués programes infantils, els mateixos pares podrien contestar que escolten programes dirigits a nens. Mirin que fàcil.

Doncs amb els dibuixos en la televisió passa el mateix. Algú em dirà que per emetre dibuixos animats ja està Clan TV, o el 3XL, que aglutinen aquest sector de la població. El meu dubte, o potser la meva certesa, es basa en la rendibilitat econòmica de muntar l’estructura de tot un canal, emetent 24 hores. ¿No és millor, i molt més barat, concentrar els dibuixos en una o dues hores concretes en un canal generalista? Donaran més share i costaran molt menys.