TELEVISIÓ I MAS

Una idea per als Ondas

Una idea per als Ondas
2
Es llegeix en minuts
Sergi Mas

Aquesta és l’única idea que em quedava abans que no acabés el mes, que, oh casualitat, va finalitzar ahir. La idea anava sobre la ràdio, i en concret sobre els Premis Ondas, que aquesta tardor arriben a l’edició número 72.

El 10 de juliol es van obrir les candidatures per a mitjans o professionals que entenen que es mereixen l’honor de disposar d’un cavallet a casa. El tancament de propostes acaba divendres. Sí: soc conscient que no hi arribo a temps.

Ràdio Barcelona, organitzadora dels Ondas, estableix diverses categories dividides en millor programa, millor espai de proximitat, millor idea radiofònica, millor trajectòria o tasca professional, millor pòdcast i millor programació especial, en què sospito que Àngels Barceló té molts punts per obtenir l’Ondas pel programa que recentment va fer des de la frontera amb Gaza. I sens dubte també se’l mereixen els Carlos, Herrera i Alsina, on converteixen la seva paraula en un espectacle cada vegada que surten de la ràdio amb un micròfon a la mà.

Crec que el jurat hauria de sospesar la categoria de millor secció d’un programa. Els magazins, o els espais menys duradors, es nodreixen de seccions, i conec força gent que només escolta seccions de programes, ara tan fàcils de recuperar amb l’aportació de la ràdio a la carta.

Les seccions són com si fossin el farciment dels canelons, perquè al seu torn cadascuna té el seu títol propi, la seva sintonia pròpia i el seu propi autor, que sol dialogar amb qui presenta el programa. Les seccions, per tant, es converteixen en microprogrames introduïts a l’interior d’un programa major.

Notícies relacionades

Fa poc vaig sentir una meravellosa secció realitzada per Christian Garcia titulada La factoria d’emocions, emesa dins de La tarda de Catalunya Ràdio, que presenta Francesc Garriga. Christian, que va perdre la vista fa pocs anys, dialoga amb persones a qui la vida ha posat una adversitat per trobar una oportunitat, com ara el filòsof Francesc Torralba, que va perdre un fill, o l’encantadora Carme Elias, que pateix d’Alzheimer. Si un la sent dins un vehicle, s’ha d’aturar per escoltar-la amb calma.

I que algú em digui que aquest tros de ràdio no mereix un Ondas. Però... avui dia no hi té cabuda. Així que visca la ràdio i les seves seccions. I, si és possible, sense les putes càmeres.