TELEVISIÓ I MAS

Elogi dels anys 80

El que explico en aquest article no es tracta d’un cant a la nostàlgia, ni d’un reclam a la tornada d’allò antic, perquè tornar, senzillament, és impossible. Aquest és un article dedicat als que, per coses de la vida, no van tenir l’oportunitat de viure la seva joventut durant aquells meravellosos anys 80. Tan sols miro d’elogiar quatre coses del passat, tenint en compte les seves innombrables carències. Perquè a mi també em deien: "Nen, aprofita, que la vida passa volant". I tinc la percepció que aquella frase quedava curta.

Jugàvem al carrer quan la diversió no depenia de la tecnologia; vam descobrir els primers ordinadors, els vídeos que gravaven en cintes de quatre hores, les sales de cinema oferien dues pel·lícules, i les ferides es curaven amb saliva.

Com que no existien els mòbils, l’escola s’encarregava de trucar a casa "per si passava alguna cosa", tot i que difícilment mai passava res durant tota l’etapa escolar. Érem més que feliços amb un duro a la butxaca, i amb cent pessetes ja et creies l’empresari del barri.

Quan ens fèiem fotos era millor encertar-les, perquè teníem 12, 24 o 36 possibilitats perquè sortís bé. Per això miràvem a l’objectiu. Quan entraves o sorties d’una botiga el normal era dir bon dia. Era la millor manera de comunicar.

Trucàvem per telèfon a les emissores de ràdio per donar la nostra opinió sobre el tema del qual parlaven, o per preguntar a algun expert, i podies saludar després de la intervenció. Existia un gran respecte a l’adult, estiguessin o no equivocats.

Una bona part del nostre oci es gestionava mirant programes de televisió, en els quals ningú cridava ni ningú volia imposar el seu discurs: ni presentadors, ni convidats.

Notícies relacionades

Alguns professors pegaven als alumnes a les aules, amb la mà o amb una regla de fusta. Tan trist com dolorós, però era així. Aquest tema ja fa anys que ha entrat en una perillosa involució, ha fet un perillós gir de 180 graus i és una de les bases de la pizza: mereixem una educació digna, que per començar se soluciona amb una expressió denominada "respecte mutu". Passar per moltes etapes com aquelles va ser necessària perquè avui estiguem millor; perquè estem millor, ¿oi?

Segur que d’aquí a quaranta anys més, cap a l’any 2070, algú escriurà un article elogiant els nostres dies actuals.

Temes:

Joventut

Inicia sessió 0 Comentaris

I tu, ¿de què et moriràs?

Les confidències de Vicky