I tu, ¿de què et moriràs?

Hi ha tota una era entre la mort de Robert Redford, dimarts, i la publicació de la revista Nature, dimecres, del nou model d’intel·ligència artificial que podrà predir les malalties que un patirà. Dos mons que coincideixen la mateixa setmana només per donar-se la mà i deixar-se anar. Un serà cada vegada més lluny, quiet per sempre com una fotografia, mentre l’altre seguirà en moviment a tota velocitat, desplaçant-nos també cap enrere a nosaltres. Els nens que van néixer el dia de la mort de Robert Redford es diran, estupefactes: imagina’t abans, els nostres avis, que no sabien què passaria ni quan. Un canvi essencial en la idea de la vida.

Sabran viure amb això. Aquesta és una altra enorme diferència, viure sense incertesa. I, si no n’hi ha, on quedaran la filosofia i fins i tot la fe? El sentit de la vida deixarà d’estar en les preguntes i passarà a estar en les respostes. Respostes anticipades, programades i projectades en un calendari. I llavors un ja no es preguntarà si viurà molt o poc, sinó com omplir els buits fins que arribi la data que li correspongui. Una espècie d’agenda vital, amb un principi i un final visibles, on cada gest serà pensat a la llum d’aquest destí innegociable.

Potser és el final de l’existencialisme. Sartre deia que estàvem condemnats a ser lliures, a decidir sense garanties ni destí escrit. Però, si la vida es converteix en un calendari ja revelat, ¿què quedarà d’aquesta llibertat? ¿Continuarem escollint, o només habitarem el guió que ens revelarà una analítica? I el pobre Kierkegaard amb allò que la vida autèntica era la incertesa i fer un salt al buit.

Notícies relacionades

La vergonyosa entrevista a l’emèrit

RTVE reitera el no d’Espanya a Eurovisió si Israel participa en el concurs: “Calen més mesures”

Potser alguns ho viuran com un alliberament: no haver de témer allò desconegut, poder-se preparar, calcular-ho tot. D’altres, en canvi, sentiran que la vida ha perdut la meitat del misteri, aquesta zona cega que obligava a imaginar, a creure, a inventar. ¿Com s’estimarà sabent el final de l’altre? ¿Com es plorarà algú l’absència del qual estava escrita des del principi?

La humanitat avança cap a un lloc nou. Al mig, els adults d’avui, els que encara ens fem preguntes fins i tot sabent que sovint no hi ha resposta.