Quequé i el poder de les xarxes

Mireu que amb les ganes que tenia avui de comentar i dedicar tota la columna a l’últim minut d’ahir a La hora de la 1, als matins de TVE: "Gràcies per haver-nos acompanyat, ministre", acomiadava Silvia Intxaurrondo el ministre de Transports, Óscar Puente: "Moltes gràcies, així dona gust", va respondre el ministre. ¿Com que així dona gust? M’agradaria conèixer totes les accepcions que impliquen el terme així. O millor, dono la volta a la frase: imaginem per un moment que en època de govern del PP, Alfredo Urdaci rep en un telenotícies el mateix comiat d’un ministre: "Gràcies, Alfredo, així dona gust".

Però el sidral que s’ha armat amb l’emissió de l’últim episodi d’Hora veintipico a la cadena SER ha sigut molt potent i li ha arrabassat protagonisme al ministre. El director i presentador de l’espai humorístic, Héctor de Miguel, més conegut com a Quequé, va emetre un comunicat en el qual anunciava que abandonava la seva tasca com a conductor d’Hora veintipico, donava les gràcies, va dir que estava cansat, que tenia ganes de parar, però que el que havia passat en les últimes hores precipitava una decisió que el cos li demanava. I a més, penso que això és la base de la pizza, demanava disculpes als que s’havien sentit molestos després de l’emissió dels últims programes.

En aquestes èpoques actuals fer un programa humorístic sobre l’actualitat, tot i que sigui a través de la ràdio amb imatges, com és el cas, és un exercici arriscat i l’opinió pública acaba col·locant l’autor dels gags en un bàndol, en una de les dues Espanyes, o en una de les múltiples Catalunyes. ¿De part de qui estàs? ¿I a qui dones suport? Només interessa això.

Notícies relacionades

¡‘Eufòria’!

Una habitació amb vistes (a un sol llibre)

Suposo que volen saber el que jo penso perquè ens encanta etiquetar tot bitxo vivent, per saber amb quin equip estic. A mi aquest tio sempre m’ha fet molta gràcia. Molta. I la paròdia i el contingut sobre el gag de Nacho Abad doncs no me’n va fer tanta. I res més.

La gran clau de tot això s’explica per l’immens poder i la gran por que atribuïm al que es publica a les xarxes socials, a través de la permeabilitat i la influència de la lletra escrita. Si no existissin les xarxes, doneu per descomptat que aquesta nit s’emetria Hora veintipico amb Quequé al capdavant.