L’ascensor i el temps

El temps és sens dubte el nostre tresor més gran, tot i que barrejat amb l’estrès sol acabar en un perillós explosiu. I sé de què parlo. Per això reflexiono sobre si donem la importància convenient al nostre temps, si de debò sabem aprofitar-lo o ens passem al dia massa minuts malgastant-lo. I alhora repregunto: ¿de què en diem malgastar i per què ha de ser perjudicial?

Hi ha accions, però, que en la nostra gestió diària del temps em criden l’atenció. En poso un exemple: entrem en una escala i tenim l’opció d’agafar dos ascensors. Vostè, per exemple, ¿quants botons toca: un o tots dos? Si en toca un he de pensar que vostè és una persona solidària, que deixa l’altre perquè l’utilitzi una altra persona. Si per contra vostè crida els dos ascensors he de pensar que considera el seu temps de manera molt valuosa i que li importa un rave que una altra persona necessiti l’altre. O que vostè va molt estressat. ¿Què guanyarà, vostè, si agafa el que arribi primer, set segons?

Un altre exemple. Quan vostè és al cotxe aturat en un semàfor. Aquest semàfor es torna verd i abans que no hagi passat un segon ja toca el clàxon al cotxe del davant. Això és d’un estrès catedralici, ja que vostè considera que aquell segon és vital per a la seva vida i indica al vehicle del davant que el seu temps és molt més valuós que no pas el d’ell. ¿I?

Hi ha qui es queixa de l’estrès, especialment a les grans ciutats, fent servir frases que en un discurs queden molt bé com ara "la vida no em dona per gaire". Bé, és que a mi em sembla que la vida sí que dona. I dona molt.

Notícies relacionades

Em ve molt de gust

L’emotiu comiat de Ramon Pellicer del ‘TN’ de TV3 després de 23 anys: «Ara assumirem altres responsabilitats»

El temps el tenim per a moltes coses, però val més tenir-lo que no tenir-lo, encara que sigui per malgastar-lo. Es pot considerar malgastar una part del cap de setmana passar un dissabte a la tarda estirat al sofà. No ha pas de ser així, però. Aquest gran ordinador que tots tenim de franc i que es diu cervell necessita un temps per a períodes de repòs.

Vostè, per exemple, ha fet servir 90 segons de la seva vida per llegir aquest article. I jo l’hi agraeixo de veritat.