‘Catalunya abaixa el teló’

Una cosa important. Sé perfectament que el binomi format per teatre i televisió no sempre és la millor parella; que una cosa és un escenari que es veu des d’una platea, i una altra el mateix escenari per veure’l a través d’una pantalla amb altres elements televisius. I ens agradi o no, allò de dilluns va ser un programa de televisió realitzat des d’un teatre. Mala peça al teler.

Crec que la producció teatral a Catalunya té moltíssima més altura, talent i categoria que el que va demostrar una gala que, particularment, a mi no em va agradar, perquè va ser mooolt lenta i convidava constantment a canviar de canal.

Hi va haver moments en què em va semblar estar veient una promo de la Grossa de Nadal i un Circ du Soleil de pa sucat amb oli. És més: crec que l’espot d’Amazon que protagonitza Pedri va tenir més ritme que la mateixa gala. Ja sé que aquí el pressupost sempre és un problema, però va ser una gala barata, de les típiques que fem amb quatre de durs.

Però ¿algú s’imagina, a Broadway, una gala del mateix estil, ritme i format, amb el títol Amèrica aixeca el teló?". Un monòleg d’entrada, realitzat per Joan Oriol, amb molt bona voluntat però de més de sis minuts… o és hilarant… o millor deixar-ho estar, amb les queixes de sempre: el pressupost de la cultura, quatre acudits previsibles sobre Putin i Netanyahu i un parell d’hòsties (això sí, ben donades) a la SGAE i als premis Max.

Notícies relacionades

Eurovisió, poques llums i moltes ombres

TVE planta cara a Eurovisió

Vaig creure que el xou s’animava (de fet, crec que havia d’haver començat així) quan a falta d’un quart d’hora per finalitzar un tema coral interpretat per Paula Amell, Clàudia Codony, Núria Oliver, Clara Subiràs i Laura Tanyà ens va demostrar un resum de la cartellera teatral barcelonina (llàstima, no catalana). Però es va quedar allà, quan la gala finalitzava.

Estic convençut que Adetca farà una gala millor l’any que ve. Malgrat les grans aportacions de Magalí Saré i d’Elena Gadel, el que va començar fluix, va acabar pitjor, amb un petard a l’escenari. Així s’explica l’arrencada amb més de 300.000 espectadors (que va deixar d’herència el TN Vespre) i la finalització amb 168.000. La tele, és clar.