Les claus del pacte entre el Govern i ERC per als pressupostos: finançament, infraestructures i català

La Societat Mercantil d’Inversions es crearà per realitzar estudis, redactar projectes, executar obres, prestar subministraments i serveis, així com «qualsevol altra actuació material necessària per a l’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya». La idea és que s’integri al sector públic empresarial estatal i que estigui participada de forma paritària per l’Estat i per la Generalitat. La titularitat de les infraestructures no variarà –continuaran sent estatals–, però el Govern de Catalunya tindrà més pes a l’hora de decidir a què es destinen els recursos i de vigilar que els terminis de les obres es compleixin.

Les dues parts recuperen un projecte històric concebut per connectar les principals ciutats de la segona corona metropolitana sense passar per Barcelona, un pla que costarà 5.200 milions d’euros i hauria d’estar acabat el 2040. El plantejament passa per construir de forma progressiva un gran corredor ferroviari de 120 quilòmetres entre Vilanova i la Geltrú i Mataró, travessant el Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès. El corredor aprofitaria part de la infraestructura ferroviària existent, especialment l’R8 i altres trams ja operatius de Rodalies, però obligaria també a construir 68 quilòmetres completament nous, ja que es dibuixen 40 estacions, 23 de nova creació, a més de múltiples intercanviadors amb les línies R2, R3, R4, R7 i R8 de Rodalies i amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

El Govern i ERC han acordat que el Consorci de la Zona Franca passi a ser una entitat en l’òrgan de direcció de la qual la part catalana – Generalitat i Ajuntament, conjuntament - disposi de majoria, amb un 55%, mentre que l’Estat – que avui té el control de l’ens – conservaria prop d’un 45%. En aquest percentatge de la part catalana, la Generalitat disposaria d’un pes preeminent –el 40 o 45%, per sobre del consistori barceloní, que tindria un 15% o un 10%–, segons puntualitzen les fonts esmentades. La missió del consorci és l’explotació de la Zona Franca de Barcelona i la planificació, ordenació i urbanització industrial de tots els terrenys que constitueixen el seu patrimoni, per la qual cosa el seu objectiu passa per generar les condicions perquè a la perifèria de la capital catalana es generi riquesa i ocupació.

La Generalitat i els republicans fixen en el seu acord que el nou sistema hauria de ser aprovat al Congrés abans de final d’any perquè sigui vigent el 2027, un procés en el qual s’incorporarà la delegació de les competències per recaptar l’IRPF, una cosa que fins ara ha rebutjat el Govern i que és la principal causa per la qual va descarrilar el primer intent de pactar els comptes al febrer. En aquest termini de sis mesos també s’hauria d’aprovar la condonació del deute del FLA, que, per a Catalunya, suposarà més de 17.000 milions d’euros. En paral·lel es procedirà a la firma d’un contracte programa entre la Generalitat i l’ATC que garanteixi un «marc relacional estable i definit», que permeti a l’administració tributària impulsar els canvis tecnològics, de gestió de dades i organitzatives necessàries per afrontar la recaptació de tributs amb una aportació addicional de 21 milions d’euros.

Illa i Junqueras també s’han compromès a impulsar les modificacions legislatives per crear l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya i a aprovar en «una futura» Comissió Bilateral entre l’Estat i la Generalitat la creació d’un òrgan bilateral a fi de coordinar la governança del sistema aeroportuari català.

En matèria de vivenda, es crearà un instrument extraordinari per impulsar la rehabilitació de vivenda i la recuperació del parc residencial degradat a Catalunya. S’hi destinaran 160 milions d’euros anuals més una línia de l’ICF de 50 milions durant tres anys i comptarà amb una estructura de 20 persones. L’objectiu serà mobilitzar vivendes buides o en desús, finalitzar edificis inacabats, invertir en zones residencials degradades, ajudar els ajuntaments petits a mobilitzar el parc de vivenda i reduir tràmits per facilitar als propietaris i a les comunitats de veïns les rehabilitacions. Tot això es complementa amb el Pla de Poble-sec, avançat per EL PERIÓDICO,en el qual s’invertiran 400 milions d’euros per recuperar zones degradades de municipis petits.

Notícies relacionades

El Govern i ERC s’emplacen a pactar la recaptació de l’IRPF i que el nou finançament sigui vigent el 2027

El jutge imputa Zapatero per tràfic d’influències i altres delictes i el cita el 2 de juny

Un altre dels punts forts de l’acord és el reforç del català. S’ha acordat destinar 50 milions d’euros durant tres anys a augmentar la presència del català a les xarxes socials i 35 milions a reforçar el departament de Política Lingüística per ampliar l’oferta de places de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. Es tracta d’un paquet de mesures per impulsar el català en l’àmbit de l’audiovisual i dels videojocs, a l’empresa, la salut i el comerç, entre d’altres. També s’hi sumaran 10,3 milions per fomentar l’ús social de la llengua en el marc del Pacte Nacional per la Llengua.

També hi ha partides pressupostàries acordades per a sanitat i educació. En la primera matèria, es destinaran 250 milions al sistema sanitari per alleujar tensions de tresoreria. I en la segona, a més dels 100 milions per climatitzar un centenar d’escoles, com ha avançat EL PERIÓDICO, s’incorporen 400 milions més per invertir a les escoles, 50 milions per al val escolar i la creació de 250 noves aules d’acollida. Es tracta d’unes inversions que s’han pactat en un context d’alta conflictivitat amb el sector educatiu i a les portes que la consellera d’Educació, Esther Niubó, se sent amb els sindicats majoritaris per mirar de reconduir les vagues convocades fins a final de curs.