El misteri de la cantarella

Sempre s’ha dit que si no surts a la televisió, no existeixes. Em permetran posar en quarantena la frase. O millor, veig l’aposta i l’apujo: moltes de les coses que apareixen a la televisió ni tan sols existeixen o, per ser més elegants, no es corresponen amb la veritat. I de la no veritat a la fantasia existeix tan sols un pam de distància.

Si no es veu, no existeix, però, ¿i si no se sent, tampoc? Doncs tampoc. El televisor és aquest aparell que emet imatges, però, a més, també so. I com que ja el teníem assumit amb la ràdio, sovint sembla que s’infravalori. I no hauria de ser així.

Quan veiem un informatiu en televisió, ¿quantes vegades han sentit una veu diferent de la resta, una cosa que no sona a informatius? I no en són una, ni dues. Cada vegada en són més. Em refereixo a aquest desagradable to, absolutament impostat, que alguns redactors posen quan graven una notícia. S’obliden de la seva pròpia veu i voluntàriament en posen una de semblant a la de l’os Yogui, tot i que en la vida real no parlin així. Es tracta de companys que quan es posen davant un micròfon canvien totalment el registre, el to, els matisos i el color de la seva veu. No ho entenc.

Notícies relacionades

Telecinco, ¿qui t’ha vist i qui et veu?

El llegat de Joan Ramon Mainat

Prescriuen de la mateixa manera una notícia d’actualitat política, o sobre l’última moda dels pareos a les platges. Em resulta molt estrany. O sigui, que quan entren a un colmado i demanen una barra de pa no utilitzen aquest to. Jo crec que al canviar el seu to perden la credibilitat que aporta la notícia. Mira, que si parla de pareos, doncs d’acord. Però si versa sobre temes més seriosos, doncs crec que hi ha un problema. A tot això he de suposar que l’editor de l’informatiu ha donat el seu vistiplau a la peça. Hummmmm...

El to apareix sense avisar, que tan aviat se’l troben en un informatiu com en el programa posterior sobre premsa rosa. Sobre això tinc dues teories: Imaginem que en lloc d’aportar només una peça informativa, presentés des del plató tot l’informatiu. Seria insuportable. I la segona: ¿per què aquest fenomen no existeix en els informatius de la ràdio? És possible que l’absència de les càmeres els tregui pressió per parlar com els nens de la loteria. Estrany, en tot cas, perquè totes les peces són gravades i les fan des de la seva taula a la redacció. Millor que facin el que vulguin i que entonin com els doni la gana.