Els detalls del fenomen ‘Bola de Drac’ que va desencadenar la febre pel manga: «Va ser el que em va fer parlar català»

Al llarg de quatre capítols de mitja hora cada un, aquest treball explora l’impacte de l’anime a Catalunya, que donaria lloc al creixement de l’interès per la cultura japonesa i a grans esdeveniments com el multitudinari Saló del Manga de Barcelona, tot un referent a nivell mundial.

Per fer-ho es remunta als inicis de TV3, amb l’arribada de sèries com ‘Hola, Sandybell’ (1984) , ‘Capità Harlock’ (1985), ‘Dr. Slump’ (1987) i, ja el 1990, ‘Bola de Drac’. El seu desembarcament no va estar exempt de certa dosi de casualitat, com recorden en la docusèrie els responsables que l’anime de Toriyama recalés a les pantalles de la tele catalana.

«Vam tenir visió, encert i sort», afirma Jordi Bistagne, distribuïdor de ‘Bola de drac’ a Espanya del 1989 a 1990. «Es va comprar com qui va al mercat a comprar ous», reconeix per la seva banda Oleguer Sarsanedas, director de programació de TV3 des del 1990 fins al 1996.

Ell mateix explica com el seu fill de 9 anys va fer que comprengués el potencial de la sèrie que havia adquirit sense haver-la vist ni tan sols. El noi, que estava hospitalitzat a causa d’una operació, es va enganxar als dibuixos i va convèncer el seu pare que s’havien de fer amb més capítols.

La veu de Son Goku com a narrador

No va ser l’únic. «Vam rebre una allau de cartes i trucades de nens i joves demanant més episodis», recorda Sarsanedas en la docusèrie, que compta com a narrador amb Marc Zanni, l’actor de doblatge que ha sigut la veu en català de Son Goku d’adult.

«He sigut el pare de Shin Chan, he sigut també Ranma, però la sèrie que em va canviar la vida va ser ‘Bola de drac’», explica Zanni, que en un dels capítols acudeix al mercat de Sant Antoni, que va ser l’epicentre de la ‘songokumania’. Allà, als 90, la policia va arribar a detenir joves que feien negoci venent fotocòpies dels personatges de la famosa sèrie, un succés que serveix com a exemple del fenomen en què es va convertir.

Un fenomen que va fer que els responsables de Planeta de Agostini lluitessin per aconseguir els drets del manga original, malgrat les dificultats per entaular relació amb l’editorial japonesa: ningú entenia el japonès i només podien contactar amb ells a través d’un fax.

Immersió lingüística

Aquesta és una de les múltiples anècdotes curioses que destapa, amb unes bones dosis d’humor, ‘Llum, foc, destrucció!’ dels racons que van portar a triomfar ‘Bola de drac’ en una cadena com TV3, que feia pocs anys que existia. Però que va veure clar que una sèrie com aquesta podia ser clau en la immersió lingüística del català entre la població més jove. 

«‘Bola de Drac’ ha fet més per la normalització lingüística que Pompeu Fabra»; «Va ser el que em va fer parlar català», asseguren diversos fans de l’anime que apareix a la docusèrie, que també compta amb els testimonis de la productora de Toei Animation Hiromi Seki; la il·lustradora Pilarín Bayés; Jordi Sánchez Navarro, director del primer Saló del Manga de Barcelona; Óscar Valiente, director general de Norma Editorial, i l’actriu de doblatge Mònica Padrós, la veu de Son Goku de petit, entre molts altres.

‘Bola de Drac Súper’

Notícies relacionades

Final de la Champions 2025

Les llàgrimes i la vida, a ‘El hormiguero’

Cares conegudes com el duo còmic Vengamonjas, Jair Domínguez i Els Amics de les Arts rememoren també moments de la seva infància a través de les aventures de Son Goku, un personatge que segueix molt viu a TV3. El pròxim 6 de juny, el SX3 i la plataforma 3Cat estrenen, per primera vegada en català, ‘Bola de Drac Súper’.

Més de 35 anys després de l’emissió del seu primer capítol a Catalunya, el 15 de febrer del 1990, ‘Bola de Drac’ ha tornat recentment a la cadena catalana i torna a estar en un gran moment: ja acumula més de 10 milions de reproduccions a 3Cat.