Una exposició a La Pedrera recupera el grup dels nabís, la baula perduda entre l'impressionisme i les avantguardes

Nabís deriva de l'hebreu 'neviim', que significa profetes. Malgrat el nom amb què es van batejar, no eren els nabís un grup dogmàtic ni sectari; de fet, ni tan sols eren un grup oficialment constituït, de manera que l'obra dels membres del cercle va seguir diversos camins. Els unia la voluntat de crear un art nou. No és del tot cert que no fossin sectaris. Els fascinaven l'esoterisme i l'espiritualitat. Com a un sacerdot d'un culte secret o alguna cosa així va retratar Sérusier Paul-Élie Ranson. "Era una mica comèdia", va dir Cahn. Però no del tot.

Amb el suport del Musée d'Orsay

La mostra, organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera amb el suport del Musée d'Orsay, es divideix en nou àmbits temàtics. En el primer d'ells se'ns presenta el cercle dels nabís, inicialment format per Sérusier, Ranson, Pierre Bommard, Édouard Vuillard i Maurice Denis, als quals més tard es van unir Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristide Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton i Jan Verkade. El segon, 'Una revolució estètica', té com a element central el citat 'Le talisman', a partir del qual es van perfilar dues tendències dins dels nabís: una marcada per l'esoterisme o el catolicisme i una altra consagrada a temes de la vida moderna i a l'expressió de la psicologia. Ambdós corrents rebutjaven el naturalisme i estaven seduïdes per les estampes japoneses que començaven a arribar a París.

Trepidant París

L'apartat 'La vida parisenca' està dedicat ja sabeu a què, amb èmfasi en la vida al carrer, els oficis, la moda, els cafès o els cartells publicitaris, "marca d'una ciutat trepidant", en paraules de la comissària. A 'Teatre, música i espectacles' s'hi reflecteix tant l'interès dels nabís per la cartelleria d'espectacles i la representació d'artistes i públic en teatres, circs i cafès concert, com la dimensió íntima, domèstica del plaer de la música.

A la secció 'Simbolisme. Entre esoterisme, somni i misticisme' aflora una dualitat. "Una part del seu cervell és a la seva època i una altra, en un món passat idealitzat", va il·lustrar Cahn. De la mateixa manera que hi ha una sacralització de la dona i dels boscos, hi ha una potent, encara que avui resulti estrident, sèrie de Ranson dedicada a bruixes. La comissària la va relacionar amb la llavors bastant comuna sífilis: "Representen aquestes dones la temptació que podia provocar la malaltia".

Escenari ideal

Notícies relacionades

Adam Mars-Jones: «El sexe no és un impuls primordialment estètic»

"La qualitat que més aprecio en un home és que sigui gai": Rosalía es sincera en un pòdcast amb Mariana Enriquez

'Paisatges i jardins' observa la vida quotidiana en aquests espais, sobretot en parcs urbans, mentre que 'La decoració moderna' deixa constància de l'interès dels nabís per les arts aplicades a través de vaixelles de porcellana, papers pintats, biombos o estatuetes decoratives. Una cosa molt característica de l''art nouveau', amb el qual els 'profetes' van coincidir en el temps. En aquest sentit, és perfecta la rima entre l'exposició i l'espai que l'acull, La Pedrera, d'Antoni Gaudí.

A 'Una representació de la vida quotidiana' els nabís es mostren força carques en pintar l'àmbit domèstic essencialment com l'espai on les dones fan feines de la llar, cusen i tenen cura dels nens. Finalment, el capítol 'Mediterrani' està consagrat al rossellonès Maillol, nabí de passada abans de convertir-se en escultor amb un llenguatge propi caracteritzat per nus femenins hieràtics i de formes generoses i robustes.