David Cantero, a ‘Cuarto milenio’

«El cas de l’adeu de David Cantero de Mediaset» podria ser perfectament una minisèrie de tres capítols de Netflix. O no. Calla, que potser no. Potser seria més apropiat que l’emetés el seu excompany de cadena Iker Jiménez i fes un debat sobre el tema, tot això en un especial de Cuarto milenio.

Es va acomiadar respectuosament fa uns dies, com en un cap de setmana qualsevol, al costat de la seva inseparable María Casado. Des d’aleshores hem llegit lectures i interpretacions per a tots els gustos: Que si és vell, que si s’ha barallat amb els caps... «Només jo sé les veritables raons», ha sigut L’ÚNIC dit per Cantero. Repeteixo: l’únic. Així que entenc que seria molt bonic que la maquinària mediasetista realitzés un especial Cuarto milenio per tractar el tema.

A més de la parella d’Iker Jiménez, en aquest especial no hauria de faltar Ángel Gaitán, el famós mecànic que va participar del desastre de la dana a València de dues maneres diferents: repartint ajuda amb l’original criteri de dedicar-la «al poble que més likes» aconseguís en una publicació a les seves xarxes socials, i realitzant, setmanes enrere i sense el permís de la Direcció General del Tresor, una «moneda commemorativa de la dana», als que adquirissin un pack exclusiu de la seva pàgina web. En fi. Ni estic ni jutjant ni tampoc opinant: estic recordant el que va fer. Però comptin fins a cinc i opinin.

Notícies relacionades

La 2 rememora la Guerra Civil

El míting de la Belén

Tornem a Cantero. El que passa és que som tan tafaners i tan llatins, i tan poca cosa, que ens apassiona conèixer desgràcies alienes per després explicar-les a les nostres amistats amb un nivell d’exageració multiplicat per 50, que ens apassiona opinar i sobretot, jutjar. Tot i que estigui de moda la frase: «Escoltem però no jutgem». I una fita ben grossa.

Els puc dir que m’han preguntat, i ho continuen fent desenes de vegades, però moltes ¿eh?; ¿Què tal amb l’Arús? ¿Vas acabar bé amb Jorge Salvador? I amb Buenafuente... ¿mantens contacte o...? És terrible. El millor de tot és que amb Alfons Arús fa 27 anys que no hi treballo... I el pitjor és que ho pregunta gent que ni pertany als mitjans de comunicació ni res semblant. Gentussa que desitja un titular per explicar-ho als seus col·legues durant el vermut de diumenge. I d’allà pujar-ho a xarxes, o a una ràdio i, si cola, treure un titular, que no una notícia, i que es faci viral. Durant la setmana passada vam viure alguna merda semblant.