No som Hollywood, però…

El cine català i en català va celebrar eufòric, amb raó i arguments basats en xifres d’assistència a les sales el 2024, la 17a gala dels premis Gaudí. I ho va fer en el transcurs d’una gala, dirigida per Daniel Anglès, que va començar i va acabar amb música. L’arrencada del xou va tenir aires hollywodiencs, i el va firmar Paula Malia de manera espectacular amb el tema Una pel·li a mitjanit, tot un himne a la necessitat full time de consum d’aquesta indústria; i va acabar amb una divertida rumbeta catalana, titulada Solucions i no problemes.

Ignoro perquè 3Cat va anunciar que la gala del cine català estaria presentada per Paula Malia i Marc Clotet, perquè van ser els que, rellotge en mà, van ser menys temps a l’escenari. La posada en escena la van completar genialment Pep Ambrós i Marta Torné.

Per acotar els discursos dels guardonats algú va pensar que en lloc d’abaixar el so (una cosa molt recurrent) un extra els llancés pols d’un extintor, i que faria gràcia. Doncs ni una cosa ni l’altra. Com a idea va ser regular i com a resolució, un fracàs i poc creïble: ¿qui gosava llançar la pols d’un extintor a Emma Vilarasau, per exemple, per molt que s’estengués?

Notícies relacionades

Aquella tele de l’estiu de 1985

Una experiència més que religiosa

No només no va funcionar, i va finalitzar amb un número final insuls, llarg i de difícil entesa, sinó que es va produir una situació molt tensa quan va aparèixer David Bassa, director de Documentals de 3Cat. Quan portava set segons de discurs i va veure aparèixer l’home de l’extintor es va enfadar, i amb raó: "Tio, que som coproductors de la pel·li i som la televisió pública nacional del país… una mica de respecte, també, ¿no?". Va ser impecable, amb una guinda final: "Som l’única televisió del sud d’Europa que aposta cada setmana per posar documentals en prime time en el primer canal generalista i a més liderem audiència". El flasca es va escoltar al nord d’Europa.

Acabo amb dos apunts: el primer, per a Eduard Sola, millor guió original per la pel·lícula Casa en flames, que va dir: "Que el meu avi fos analfabet i jo em dediqui a escriure és a causa d’una cosa que es diu progrés i gràcies a l’escola pública". Pam. I el segon, una nota excel·lent dels comentaristes de la gala dels Gaudí, Carolina Rosich i Ismael Martín, per realitzar en off una tasca impecable, molt difícil de fer, que és sumar, aportar sense molestar, no trepitjar-se ni una vegada i cap comentari fora de to. Això sí que és Hollywood.