¿Sentir o escoltar Noelia?

Hi ha una diferència política profunda que explica bona part de la història del conservadorisme i el progressisme: què ha de fer la llei davant dels dilemes morals de les persones?

La tradició política conservadora ha tendit històricament a convertir els seus valors morals en norma universal. Si alguna cosa és considerada incorrecta des del seu punt de vista moral, la resposta és prohibir-la per a tothom. No és només una convicció personal; és una regla que hauria de valer per a tothom, pensin el que pensin.

La tradició progressista ha fet sovint el moviment contrari. Quan ha legislat el divorci, l’avortament o l’eutanàsia, no ha obligat ningú a acollir-s’hi. Només ha obert espais legals perquè aquelles persones que es troben davant d’aquestes decisions límit tinguin un marc per poder actuar sense ser castigades. La diferència és essencial. No és imposar una manera de viure, sinó garantir que cadascú pugui decidir la seva.

Això és el que hi ha al darrere de debats que reapareixen cíclicament: el divorci en el seu moment, l’avortament i ara l’eutanàsia. Són decisions que ningú pren amb lleugeresa. Hem vist, massa per al meu gust, el cas de Noelia aquesta setmana.

Per tant, hi ha una tradició política que senzillament no vol escoltar altres plantejaments morals que no siguin els seus. I quan això passa, el pas següent és gairebé inevitable: fa com si ni tan sols els sentís.

Aquí apareix també una diferència lingüística que s’està perdent i que pot semblar menor però que és reveladora: la diferència entre sentir i escoltar. Cada vegada més sovint la gent utilitza escoltar per dir simplement que ha percebut un soroll. "No escolto la tele, apuja el volum", se sent dir.

Notícies relacionades

La 2 rememora la Guerra Civil

El míting de la Belén

El sentir, que només descrivia l’arribada inevitable del so, sembla que s’estigui esborrant. Confesso que és un error que m’irrita. Per què està passant?

La diferència és important. Perquè sense sentir-hi no es pot arribar a escoltar. Una societat plural comença, com a mínim, sentint que existeixen altres experiències, altres vides, altres morals. El pas següent —el més difícil— és escoltar-les. Quan això passa en política, el desacord moral deixa de ser un debat i es converteix en una negació de l’altre.