¿Informar o entretenir?

Ara als Aruseros de La Sexta els envien a descansar a casa a les 9 del matí. Sona igual com quan passava en l’època escolar i ens deien: "El germà Diego està malalt i no hi ha classe". Perfecte, doncs pati per a Arús & The Wailers: "Vinga, que ja heu matinat prou i heu entretingut el poble; cap a casa, que l’interès va per sobre de l’entreteniment". Suposo que cobraran el mateix, però en el rerefons hi ha un desitjable debat: informar o entretenir.

Vegem-ho. El que correspon a una lògica natural suposa una cosa idèntica a la que fan les ràdios: informar primer i entretenir després. Entre les 7 i les 9 del matí les persones es desperten, s’arreglen, si poden miren la tele mentre esmorzen, i surten informades a la feina. Després toca torn per a l’entreteniment.

A La Sexta fa anys que han apostat, és evident que amb encert, per girar el mitjó i els Aruseros van com un tret pel que fa a audiència fins a les 11 del matí. Primer s’entretenen amb Arús i a partir de les 11.00 s’informen amb Ferreras.

Però en aquesta setmana especial han canviat els cromos. Setmana o el que duri: ja veurem quan s’esvaeixen els directes des de Paiporta, realitzats des d’una obsessió informativa que segur que parteix dels que governen en les programacions, de ser al lloc dels fets tan sols perquè hi ha la competència. Només per això.

Notícies relacionades

La BBC i Winston Churchill

Està passant, però ¿ho estàs veient?

Tot això en un entorn en què hi ha tanta sobredosi d’informació, i per desgràcia no sempre contrastada. Dilluns passat vaig veure un rètol al matí de La 1 que deia, més o menys: "La Guàrdia Civil podria trobar 800 víctimes en el pàrquing de Bonaire". Podria, podria... En fi. El periodisme en mode condicional ni ho és ni mai ha sigut periodisme. Que consti en acta, senyor jutge.

Fa anys, mentre un servidor prenia un cafè amb Xavier Sardà, em va confessar aquesta interessant diferència entre l’interès i l’entreteniment. Una conversa que va derivar en les èpoques del Crónicas marcianas de Telecinco. Jo li vaig comentar que, com a espectador, hi havia moments en els quals no m’interessava gens el contingut, però que m’entretenia, perquè aquells 15 minuts en els quals Carlos Latre era l’ àlter ego de la Mairena m’aïllaven de tot allò negatiu que m’havia succeït durant el dia. M’entrava per una orella –i per la vista– i sortia per l’altra. "Entretenir, Xavier". I Sardà em va respondre: "Nen, missió complerta".