La memòria de RTVE Catalunya

Des del 1959, els orígens de la televisió en català tenen un nom: Radiotelevisió Espanyola a Catalunya. I estan repartits en dues seus diferents: d’aquell preciós edifici a Montjuïc als estudis nous a Sant Cugat del Vallès, perquè, tot i que ja han complert 41 anys, sempre seguiran sent els nous.

Per això demano un respecte i un homenatge, especialment als que van començar a Miramar, davant i darrere de les càmeres, pioners de l’ofici al país, i –això és el més important– ho van fer sense tenir cap referent, ni base en què assentar-se, ni canal en què fixar-se per tenir una mostra. Començar del no-res té molt de mèrit. Alguns es van quedar a la casa; d’altres van dirigir el camí cap a TV3.

Per això, sabent que me’n deixaré algun, vull destacar Irene Mir (present fa uns quants dies en la commemoració del 65è aniversari de RTVE Catalunya i que continua mantenint una vocalització esplèndida), José Luis Barcelona, Jordi Llonch, Aurora Claramunt, etc.

Memòria col·lectiva

Notícies relacionades

Sang

L’elegant comiat de Marta Carazo

Molts programes encara ocupen bona part de megues en les nostres memòries, però destaco les magnífiques entrevistes de Joaquín Soler Serrano en A fondo; el Miramar Esportiu de Rafael Arias; el Vostè pregunta de Puyal; el Dr. Caparrós, medicina general de Capri, Maria Matilde Almendros i un jovenet Joan Pere, gravat en un plató amb públic; el Sobre el terreno del cap Juan José Castillo i José María Casanovas; l’admirablement maratonià Estadio 2 d’Olga Viza; el Buenas noches de Mercedes Milá; l’Ahí te quiero ver de la Sardà i Enric Pous en el paper d’Honorato; El tiempo es oro de Tino Romero o el 3x4 de Júlia Otero; La Palmera de Jordi González; La noche abierta de Pedro Ruiz; La casa per la ventana d’Alfonso Arús; Saber y ganar de Jordi Hurtado... en fi. I a qui no va sortir però sempre hi va ser: el mag Sergi Schaaff, realitzador.

El meu reconeixement al personal en general de Miramar i Sant Cugat, i també a Raül Díaz per recordar tot això en el seu Calidoscopi de La 2. A tots, gràcies. Millor que els tinguem sempre presents, perquè van sortir del no-res i ens ho van oferir tot.