Un parell de pocavergonyes

Dilluns a la nit vam poder veure el primer capítol de la nova temporada de El consultorio de Berto que emet Movistar Plus i que presenta i dirigeix Berto Romero. Fins aquí, tot correcte.

En televisió tot o gairebé tot és meitat veritat i meitat mentida, tot i que en el fons resulta indiferent (o inversemblant, com fa anys va dir equivocadament un futbolista) perquè l’objectiu sempre és EL RIURE. Així que va començar Berto queixant-se que una bona part dels missatges de veu que rep al seu consultori comencen saludant Andreu Buenafuente, recordant la secció que el de Cardona va fer en el programa que presentava el de Reus. Fins aquí, tot correcte.

Llavors va aparèixer el primer convidat del programa i de la temporada, que no va ser cap altre que... ¡alehop: Andreu Buenafuente! Tots dos de fosc i ubicats a un petit plató, perquè en la realitat els platós sempre són molt més petits de com els veiem a través de la pantalla. Sempre.

I a mi m’agrada aquest espai que aguanta bé els actors com si fos un bar semibuit a punt de tancar. Fins i tot Andreu es va referir "al circ petit que t’has muntat" al comentar aquest decorat circular, semitaurí i que em recordava la primera època dels pallassos de la tele. Bé, fins aquí tot correcte.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

Van aparèixer uns tamborets per part d’un col·laborador de Berto que curiosament es diu Andrés: ¿És un actor? ¿És una persona d’attrezzo fent d’actor? ¿És una persona d’attrezzo que té llibertat absoluta per treballar sense guió? Tant és. Sovint la màgia de la tele (que sí, que existeix) rau en el fet que com a espectador no convé que sapiguem la veritat. Quan s’emetia Malalts de tele a TV3, a finals dels 90, ¿s’enrecorden vostès del debat que hi havia al carrer sobre si Toni Soler i Rosa Andreu eren parella a la vida real? ¡Sort que no hi havia Twitter!

Així que, amb dos tamborets com a testimonis, Andreu i Berto dialoguen, passegen, s’aturen de cop (la meva solidaritat amb el realitzador Víctor Català) es diverteixen i ho transmeten. I quan el programa acaba s’ordena l’univers: el guió és de Berto Romero, Rafael Barceló i Júlia Cot, l’àudio creatiu és de Ramon Juncosa i la producció de Rosa Domingo. Tot correcte perquè dues persones sense vergonya continuïn fent-nos passar una bona estona. Fins i tot el mateix Berto es va emportar els tamborets del plató. I vaig pensar: 38 minuts de programa: tot correcte.