No digui ultradreta, digui nacionalisme

A l’anomenar feixisme o ultradreta certs partits es distorsiona la seva essència nuclear, que és aquesta. Proposen més autonomia nacional i homogeneïtat entre els habitants dels seus països, i per això el globalisme és el seu enemic. Però el globalisme és un enemic que el nacionalisme no pot abatre. El món ha canviat i els pensadors nacionalistes difonen els seus textos des de dispositius mòbils compostos per peces de mig món, connectats a xarxes estrangeres i travessats per aplicacions dissenyades a Singapur.

Difondre nacionalisme per internet és com evangelitzar sobre Déu en una orgia, i la sensació d’orgia alimenta, paradoxalment, el sentiment de replegament i seguretat del nacionalisme.

No siguem tontos. Entre els menes hi ha nens desvalguts i també quinquis perillosos. Anomenar "nen" a tot és una estratègia tan barroera com comparar-los a tots amb el Vaquilla. Els centres de menes són una cosa impossible i infradotada, entre l’orfenat, la clínica terapèutica i el reformatori, i els veïns de certs centres tenen perfecte dret a queixar-se quan un grup de menes roba el mòbil al seu fill.

Notícies relacionades

La 2 rememora la Guerra Civil

El míting de la Belén

Ho vulguem o no, la immigració suposa un problema enorme, que és una manera de dir que representa un repte importantíssim. Així ha sigut aquest repartiment de 400 menes, de manera que deixem de fingir que és una simple qüestió humanitària. Els problemes sempre sorgeixen, entre escassetat econòmica i professionals al límit, l’endemà de l’acollida: quan la premsa i la política estan parlant d’una altra cosa.

Sigui com sigui, les punyetes durant aquest repartiment per part de Vox i la resta de nacionalistes, entre ells els que es diuen d’esquerres, potser ens serveixen per afinar les etiquetes i anomenar les coses pel seu nom. Els que no volen barrejar-se amb d’altres ni es plantegen ajudar el que no parla el mateix idioma són nacionalistes, i sempre ho seran.