No digui ultradreta, digui nacionalisme
M ultiplicar qualsevol cosa per zero dona sempre zero i el mateix passa amb el nacionalisme. Hi pots afegir davant un ultra, un mega, un hiper o fins i tot calçar-hi un "moderat" al darrere, que continuarà sent nacionalisme. En les negociacions per repartir un grapat de menes dels que saturen les Canàries només el nacionalisme hi ha oposat resistència. Digui’s Vox, Junts, Bildu o ERC, és el mateix. Nacionalista és tot aquell que considera que únicament pot tenir a prop a qui se li assembli.
A l’anomenar feixisme o ultradreta certs partits es distorsiona la seva essència nuclear, que és aquesta. Proposen més autonomia nacional i homogeneïtat entre els habitants dels seus països, i per això el globalisme és el seu enemic. Però el globalisme és un enemic que el nacionalisme no pot abatre. El món ha canviat i els pensadors nacionalistes difonen els seus textos des de dispositius mòbils compostos per peces de mig món, connectats a xarxes estrangeres i travessats per aplicacions dissenyades a Singapur.
Difondre nacionalisme per internet és com evangelitzar sobre Déu en una orgia, i la sensació d’orgia alimenta, paradoxalment, el sentiment de replegament i seguretat del nacionalisme.
No siguem tontos. Entre els menes hi ha nens desvalguts i també quinquis perillosos. Anomenar "nen" a tot és una estratègia tan barroera com comparar-los a tots amb el Vaquilla. Els centres de menes són una cosa impossible i infradotada, entre l’orfenat, la clínica terapèutica i el reformatori, i els veïns de certs centres tenen perfecte dret a queixar-se quan un grup de menes roba el mòbil al seu fill.
Ho vulguem o no, la immigració suposa un problema enorme, que és una manera de dir que representa un repte importantíssim. Així ha sigut aquest repartiment de 400 menes, de manera que deixem de fingir que és una simple qüestió humanitària. Els problemes sempre sorgeixen, entre escassetat econòmica i professionals al límit, l’endemà de l’acollida: quan la premsa i la política estan parlant d’una altra cosa.
Sigui com sigui, les punyetes durant aquest repartiment per part de Vox i la resta de nacionalistes, entre ells els que es diuen d’esquerres, potser ens serveixen per afinar les etiquetes i anomenar les coses pel seu nom. Els que no volen barrejar-se amb d’altres ni es plantegen ajudar el que no parla el mateix idioma són nacionalistes, i sempre ho seran.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Protesta preventiva a Nou Barris La possible obertura d'una discoteca encén els veïns del barri de Porta