Comença l’horari d’estiu
El final del canvi d’hora es retarda: no serà el 2026 i la UE ja parla del 2031
Tot i que la UE recolza el final de la mesura, no hi ha consens entre els estats membres sobre si adopta l’horari d’estiu o el d’hivern i l’assumpte no està ara mateix entre les prioritats immediates de l’agenda europea
Espanya té més del doble de persones treballant a les 20.00 hores que la resta d’Europa
Arriba l’horari d’estiu: la matinada del diumenge 29 de març s’avança el rellotge una hora; a les dues seran les tres
Cambia la hora en España
El final del canvi d’hora s’allunya de moment. Tot i que la proposta que el Parlament Europeu tenia sobre la taula, impulsada per la plataforma Time Use Initiative (TUI), era que l’octubre del 2026 fos l’últim canvi d’hora, la realitat és que aquest objectiu no sembla que hagi de ser possible. «No serà el 2026 i sembla que va per llarg», confirma a EL PERIÓDICO Marta Junqué, directora de la TUI i una de les persones que més estan treballant per la racionalització dels horaris.
Segons explica Junqué, que ha seguit de prop totes les gestions de la Unió Europea en aquest àmbit, acabar amb la pràctica d’avançar i retardar una hora els rellotges no és a l’agenda de prioritats de Brussel·les. «És un projecte que necessita el consens de tots els estats membres i tot i que sí que estan d’acord amb la idea d’acabar amb el canvi d’hora, no hi ha consens a l’hora de decidir amb quin horari ens quedem», detalla Junqué. L’octubre passat, a les portes del canvi a l’horari d’hivern, el president del Govern, Pedro Sánchez, defensava el final del canvi d’hora tot i que no aclaria quin horari defensava, si el d’estiu o el d’hivern.
Prova que la cosa va per llarg és que, segons ha pogut comprovar EL PERIÓDICO, la Unió Europea ja ha fixat el calendari per als pròxims canvis d’hora fins al 2031, segons consta en una comunicació de la Comissió Europea publicada al Diari Oficial de la UE en què fixa que els canvis d’hora seran el 28 de març i 31 d’octubre del 2027; 26 de març i 29 d’octubre del 2028; 25 de març i 28 d’octubre del 2029; 31 de març i 27 d’octubre del 2030; i 30 de març i 26 d’octubre del 2031.
«Això no vol dir que hi hagi canvi d’hora fins al 2031. Si hi hagués acord, el final d’aquesta mesura podria ser abans, però de moment la Comissió ha fixat ja aquest calendari», apunta Junqué.
A Espanya, el Butlletí Oficial de l’Estat encara no ha publicat la nova ordre de calendari, que, igual com l’europea, es revisa cada cinc anys. L’actual, del període 2022-2026, recull com a últim canvi horari el del 25 d’octubre del 2026, en què passarem de l’horari d’estiu –el que iniciem ara– al d’hivern. Previsiblement, aquesta ordre s’actualitzarà ben aviat al BOE, recollint el calendari de la UE del període 2027-2031.
Malgrat aquesta aturada, el projecte d’acabar amb el canvi d’hora no està enterrat. «La Comissió Europea considera que encara és possible i està elaborant un nou informe per reiniciar els debats. Estudiarà els avantatges i inconvenients de cada fórmula basant-se en els nostres argumentaris», explica la directora de la Time Use Initiative.
L’esperança d’aquesta plataforma és que la Comissió Europea i els estats membres a través del Consell Europeu arribin a un acord i l’elevin a la presidència. ¿Podria ser aquest any? «La presidència del Consell de la UE, actualment en mans de Xipre, ha dit que si l’informe li arriba abans del mes de juny vinent l’introduirà a l’agenda, però la Comissió Europa ja ha avisat que l’enviarà al desembre; o sigui que no serà aquest any», admet Junqué.
I, ¿amb quin horari ens hauríem de quedar, amb el d’estiu o amb el d’hivern? Les entitats i experts ho tenen clar: el millor horari i amb el qual ens hauríem de quedar és el d’hivern ja que, segons apunten diversos estudis, és el que s’alinea més amb el nostre rellotge biològic. El que fins ara era l’argument estrella per recolzar un canvi d’hora dues vegades a l’any era l’estalvi energètic, ja que aquesta mesura es va instaurar a fi d’aprofitar més les hores de llum natural i reduir el consum d’electricitat. Però segons constaten diversos estudis, en el dia d’avui aquest efecte gairebé ha desaparegut i, a la pràctica, l’estalvi és nul.
Les entitats defensores del final del canvi d’hora arrenquen aquest mes d’abril campanyes per influir i accelerar aquesta recerca d’acords europeus per aconseguir que aquest final sigui com més aviat millor. «La pressió ciutadana és imprescindible per desbloquejar el procés. El 2019, 4,6 milions de persones van respondre a la consulta europea –un 84% a favor d’eliminar el canvi d’hora–. És necessari que continuïn alçant-se veus per reclamar-ho», remarquen des de la TUI. Recorden que acabar amb el canvi d’hora no és només una cosa que reclama la ciutadania, sinó que el consens científic és clar: «La cronobiologia demostra que el cost del canvi d’hora és elevat per a la nostra salut, descans i benestar general».
Per a la TUI la racionalització dels horaris va més enllà del canvi d’hora. És per això que a mitjans d’abril llançarà en el conjunt de països de la UE una campanya sobre tots els problemes relacionats amb el temps. Sota el lema #MyTimeMatters (el meu temps importa), la campanya posarà el focus en tots els desajustos horaris que afecten la nostra vida quotidiana –inclòs el canvi d’hora, però també horaris laborals i escolars, horaris de dinars i sopars– i en les solucions que ja s’estan aplicant en algunes ciutats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Canvi d'hora Conciliació Tendències Estiu Unió Europea Horari comercial Horari escolar Reforma horària
- Com trobar la benzinera més barata: el radar de l’OCU per estalviar diners
- Setmana amarga Meloni, davant el final de la seva ‘invencibilitat’: purgues internes i el fantasma d’eleccions anticipades
- Incentiu turístic Barcelona prorroga el 2026 l’obertura comercial en dies festius del maig al setembre
- Mercat immobiliari Cristina Ruiz, advocada immobiliària, avisa: aquesta nova norma ja ha entrat en vigor i complica la situació dels propietaris d'habitatges
- Conflicte regional Els houthis del Iemen entren en la guerra de l’Orient Mitjà i amenacen de tensionar encara més l’economia mundial
