El ‘monstre’, que només parli amb la paretde la presó
E l propòsit principal del programa ¡De viernes! (Telecinco) d’aquesta setmana va ser una llarga xafarderia sobre amb qui se’n va al llit actualment el caballista, jugador de polo i carn de realities Álvaro Muñoz Escassi. Amb presència del genet al plató, van estar tractant el tema fins que es van cansar. O sigui, res nou en l’univers del xafardeig televisat.
Però hi van incrustar, de sobte, un tema que sí que és d’interès general. Van connectar en dúplex, en un moment donat, amb Fayna Bethencourt, i li van anar preguntant què sent, com viu, què pensa o com porta el fet que el seu maltractador, condemnat i fugit, Carlos Navarro El Yoyas, hagi sigut finalment capturat. Fayna va fer un relat breu de la seva situació emocional: "Aquesta persona és on havia de ser des de fa 19 mesos. Em trobo en una barreja d’alleujament, pànic i ansietat. La por no acaba de marxar", deia mantenint una admirable serenitat.
Notícies relacionadesEl programa li anava repetint preguntes sobre el seu estat d’ànim, però ella, de sobte, va fer una reflexió que em sembla transcendent. Referint-se als mitjans, la premsa, la tele i la ràdio, va advertir: "Condemnat per violència de gènere, i estant fugit, li han posat un micro davant [...]. Ara està físicament empresonat, però això no significa que no continuï anant contra mi [...]. El monstre continua exercint el dany psicològic amb la complicitat d’aquests mitjans que li donen cobertura [...]. Sense els mitjans, només podria parlar amb la paret de la presó". ¡Ah! Els del programa van quedar bastant descol·locats. Van intentar reconduir l’entrevista cap al terreny íntim, emocional. Fugen sempre de l’anàlisi sobre els mitjans de comunicació. Ho tapen. Però l’avís de Fayna és indefugible.
Diu una llei del periodisme clàssic que tothom té una entrevista. Fins i tot Jack el Destripador. El problema és com es fa. El to, les preguntes, l’actitud de qui fa l’entrevista. A la televisió, fins i tot la construcció escènica i el llenguatge de la càmera. Avui en política s’estan impulsant línies vermelles periodístiques per evitar donar visibilitat a ideologies feixistes, o d’odi. Fayna també reclama dels mitjans una línia vermella sobre el seu torturador, i el dels seus fills. Comprenc perfectament Fayna. En qualsevol cas aquest sí que és un debat que s’hauria de fer. Em temo que, almenys a la tele, mai es farà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- Scalextric o la remuntada històrica de la família Arnau
- El Barça es trenca
- Fenomen en auge Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Televisió Una soltera abandona la seva cita a 'First Dates' després de les preguntes a les quals va ser sotmesa: "A mi em sembla un escàndol"
- A València Condemnats per contractar un sicari que va morir en un accident de moto quan anava a matar la seva víctima
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- Junts per Catalunya Per què Pujol torna al pujolisme