El ‘monstre’, que només parli amb la paretde la presó

Però hi van incrustar, de sobte, un tema que sí que és d’interès general. Van connectar en dúplex, en un moment donat, amb Fayna Bethencourt, i li van anar preguntant què sent, com viu, què pensa o com porta el fet que el seu maltractador, condemnat i fugit, Carlos Navarro El Yoyas, hagi sigut finalment capturat. Fayna va fer un relat breu de la seva situació emocional: "Aquesta persona és on havia de ser des de fa 19 mesos. Em trobo en una barreja d’alleujament, pànic i ansietat. La por no acaba de marxar", deia mantenint una admirable serenitat.

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: Any nou, les mateixes pors

La BBC i Winston Churchill

El programa li anava repetint preguntes sobre el seu estat d’ànim, però ella, de sobte, va fer una reflexió que em sembla transcendent. Referint-se als mitjans, la premsa, la tele i la ràdio, va advertir: "Condemnat per violència de gènere, i estant fugit, li han posat un micro davant [...]. Ara està físicament empresonat, però això no significa que no continuï anant contra mi [...]. El monstre continua exercint el dany psicològic amb la complicitat d’aquests mitjans que li donen cobertura [...]. Sense els mitjans, només podria parlar amb la paret de la presó". ¡Ah! Els del programa van quedar bastant descol·locats. Van intentar reconduir l’entrevista cap al terreny íntim, emocional. Fugen sempre de l’anàlisi sobre els mitjans de comunicació. Ho tapen. Però l’avís de Fayna és indefugible.

Diu una llei del periodisme clàssic que tothom té una entrevista. Fins i tot Jack el Destripador. El problema és com es fa. El to, les preguntes, l’actitud de qui fa l’entrevista. A la televisió, fins i tot la construcció escènica i el llenguatge de la càmera. Avui en política s’estan impulsant línies vermelles periodístiques per evitar donar visibilitat a ideologies feixistes, o d’odi. Fayna també reclama dels mitjans una línia vermella sobre el seu torturador, i el dels seus fills. Comprenc perfectament Fayna. En qualsevol cas aquest sí que és un debat que s’hauria de fer. Em temo que, almenys a la tele, mai es farà.