¿Quant val un dit de la Pantoja?

De fràgil aparença, tremendament demacrat a causa del càncer que li ha sobrevingut, recolzant-se sempre en algú per poder caminar, van explicar que a la pregunta "¿com estàs, Julián?" va contestar que "amb data de caducitat". La resta va ser una conversa llampec que va acabar de seguida perquè Muñoz, molt cansat, va assenyalar: "No parlaré més, ja em perdonaràs". Ha sigut, en efecte, una entrevista flaix. Potser buscaven impressionar-nos mostrant-nos el seu aspecte actual. En aquest sentit ho han aconseguit. Hem vist un Julián Muñoz consumit, macilent, trencat...

Notícies relacionades

Sarah Santaolalla i els fatxes

‘La casa nostra’, la ‘sitcom’ de Dani de la Orden amb què 3Cat recuperarà l’esperit de ‘Plats bruts’

Poc després d’aquest trist retrat existencial, Emma García, canviant de registre, va anunciar en to vibrant: "¡I ara ens ficarem en el joier d’Isabel Pantoja!". ¡Ah! I amb l’ajuda d’un gemmòleg es van posar a analitzar les joies que lluïa la Pantoja en una selecció de fotos variades. El famós cordó gruixut, per exemple, amb cap de Crist penjant, d’or pur, que sempre portava Paquirri penjat al coll, aquest del qual va dir Bárbara Rey fa dues setmanes, a Lazos de sangre (TVE1), que en els seus moments d’intimitat amb el torero havia d’anar amb compte, perquè "amb el vaivé et podia deixar sense dents". També van repassar les arracades d’or i turqueses que segons van assenyalar eren de la radiofonista Encarna Sánchez. I a cada peça analitzada n’afegien el valor de mercat: 7.000, 8.000, 12.500 euros, i així molta estona. Però la gran peça va ser l’anell que va lluir la Pantoja el dia del seu casament, juntament amb l’aliança de Cartier, una joia prodigiosa. Emma, enlluernada, va preguntar: "¿I quant val aquest dit de la Pantoja?". I el gemmòleg va respondre que si els diamants eren de dos quirats, el dit valia tranquil·lament 40.000 euros, pel cap baix.

¡Ah! Quin contrast els va sortir en una mateixa tarda dominical. Les rutilants i caríssimes joies de la Pantoja, combinades amb el depauperat i pàl·lid rostre d’aquell que va ser anomenat el seu Cachuli, quan anaven tots dos cavalcant per l’Ajuntament de Marbella, com si fos la seva prada particular.