Quevedo, a ‘La Revuelta’

A Quevedo l’entenc quan parla, quan li fan entrevistes, però mai quan canta. I no l’aconsegueixo comprendre per molts esforços que hi dediqui. No hi ha dubte que es tracta d’un fenomen per estudiar i que potser en això consisteixi part del seu èxit.

A més, fins i tot sembla contraproduent però em passa el mateix amb qualsevol cantant d’òpera, que vocalitzen correctament durant una conversa però quan són a dalt d’un escenari no els entenc ni mig vers. Sembla mentida que el reggaeton i l’òpera estiguin units a través d’aquest cordó umbilical.

David Broncano va conversar amb Quevedo a La Revuelta i l’artista canari ens va deixar algun suculent titular una mica impropi de la maduresa d’un xaval de 25 anys, com que als 35 es retirarà. Tan reparadora estava sent la conversa entre tots dos que un servidor no esperava el que vindria de postres: l’actuació musical de l’artista amb el grup Nueva Línea, que va suposar tot un atemptat a les set notes, interpretant (o més ben dit, perpetrant) el tema titulat Al golpito.

Jo entenc que suma poc, més aviat li resta, al prestigi d’un programa presumir de tenir un artista perquè després faci veure que canta mentre tan sols mou la boca. Però, ¿en quin any estem? ¿El 1980, quan la majoria de les actuacions musicals del programa Aplauso s’interpretaven en rigorós playback? D’aquí que una actuació televisiva l’acabi resolent la intel·ligència artificial ens queda un pas.

Notícies relacionades

Eurovisió, poques llums i moltes ombres

TVE planta cara a Eurovisió

Ja va ser tot un detall que des del programa de Broncano no s’inclogués el chyron –subtítol generat electrònicament que se superposa a la pantalla– de veu en directe. Senzillament perquè no ho era, i per això els actuants utilitzaven l’eterna trampa de posar-se el micròfon a un parell de centímetres de la boca per tapar-la i dissimular el desajust. Potser hauria sigut molt més honest inserir el de playback de veu i instrumental. Per cert, i des d’aquí ho llanço: ¿Per què no torna Aplauso, a La 2, com a espai dirigit als músics emergents que puguin tocar, això sí, música en directe? Doncs aquí ho deixo.

Tanco aquest bitllet amb unes lamentables declaracions de Francisco Rivera, més conegut com a Paquirrín, a El tiempo justo de Telecinco, al parlar públicament d’una de les seves exparelles: "Al llit no era una bona alumna", va sentenciar el personatge. Frases així em generen pena, fàstic i repugnància.